Un llibre que no deixa indiferent

Aquests dies he llegit un llibre que em va deixar un bon amic: La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig, editat per La Campana.
És un llibre contundent. Xavier Roig reflexiona amb llenguatge molt planer, de temes com la cultura, l'educació, el funcionariat, l'economia... I alhora no deixa gens indiferent.
Xavier Roig és un provocador que amb aquest llibre ens convida a reflexionar en tot moment.Us adjunto alguns fragments del llibre:

Un dels objectius que el poder de l’Estat es marca per tal que aquest procés de control funcioni és afeblir l’individu. La manera d’aconseguir-ho és seguir el mateix procediment que se segueix per generar addictes a la droga.
S’intenta convèncer la gent que determinats drets –que no són altra cosa que les seqüeles d’una societat opulenta- són drets amb els quals l’home hi neix, de manera que no li cal treballar per aconseguir-los. S’intenten posar determinats drets al mateix nivell que drets tan fonamentals com el dret a la vida o el dret a no ser torturat. Què vol dir, “dret a l’educació”? En realitat, no és altra cosa que un pacte. Un pacte pel qual tots hem decidit apostar posant-hi diners, per tal que aquells que no tenen recursos puguin enviar els nens a l’escola. Una mena d’assegurança per als qui la ballen més magra. El gradient d’aquests pactes pot anar pujant: sanitat, transport, habitatge, vacances de l’INSERSO,... Posats al límit, i al pas que anem, el pacte podria arribar a incloure el dret de tothom a una lièvre à la royale cada diumenge. (pàg. 35-36)

La majoria dels membres de molts parlaments europeus són funcionaris (...) Els casos més escandalosos són ‘espanyol (72% d’empleats públics) i el català (68%) (pàg. 51)

No em mal interpretin Cap país estaria ben legislat si el 68% dels seus parlamentaris fossin empleats de la General Motors o bacallaners. Qualsevol desequilibri és poc recomanable (...) De què em serveix aquest parlament si no hi ha ningú que sàpiga llegir un balanç i ni tan sols té membres que sàpiguen el que és lluitar veritablement cada dia pel lloc de treball? (pàg. 55)

L’educació bàsica: l’art de treure’s el mort de sobre. (títol d'un subapartat) No es discuteix quin és el model de funcionament òptim, el que més pot beneficiar l’alumne, sinó que tot se centra en qui nés el propietari. Aquesta escola es pública o és privada? Quina ha de prevaler? Lògicament, mai es parla de resultats econòmics (...) (pg. 70)

Els principals responsables de l’educació acadèmica són els mestres. Ja està bé de passar la patata calenta als altres. On s’és vist que un client s’hagi d’involucrar en el procés productiu i organitzatiu de qui li dóna servei (pg. 71)
La universitat pública, avui en dia, és una rifa. Si enganxes bons professors, fantàstic. Si no, et fots; t’ha tocat. (pg. 82)

Taylor Swift: una veu fresca

En contrast amb la música d'ahir... música i vídeos de somnis i de princeses...

Love Story - Taylor Swift -



Our Song - Taylor Swift

Veus potser massa oblidades: Tito Schipa; Renata Tebaldi

Si sents curiositat i vols escoltar o descobrir les veus de Tito Schipa i de Renata Tebaldi,... primer, prem pausa a la música de la dreta.

Un possible contracte a una mestra - 1923

L’any 1923 en el món de l’Educació encara era vigent la Ley Moyano de 1857, Llei d'Instrucció Pública, que convertia l'ensenyament primari en universal, centralitzat, gratuït i públic, reafirmava el control estatal de l'ensenyament sobre els ordes religiosos i imposava la llengua castellana com l’única que es podia estudiar, de manera, que prohibia l’ensenyament qualsevol altra llengua que es parlava a l’estat espanyol. Per internet circula un contracte de 1923 que suposadament era per a mestres de Castilla-La Manxa. Hi ha qui, però, afirma que realment és un model de contracte que s’aplicava a les mestres dels Estats Units que va aparèixer, inicialment, en anglès, en el llibre Una economia política de las relaciones de clase y sexo en educación de Michael W Apple i que va publicar Paidós.

El contracte acorda que la “senyoreta” no podrà:
1. No casar-se. Aquest contracte queda automàticament anul·lat i sense efecte si la mestra es casa.
2. No anar en companyia d’homes.
3. Ser a casa seva entre les 8:00 del vespre i les 6:00 del matí, tret que sigui per atendre en funció escolar.
4. No passejar-se per les gelateries del centre de la ciutat.
5. No abandonar la ciutat sota cap concepte, sense permís del president del Consell de Delegats.
6. No fumar cigarretes. Aquest contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es troba la mestra fumant
7. No beure cervesa, vi o whisky. Aquest contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es troba la mestra bevent cervesa, vi o whisky.

8. No viatjar en cotxe o automòbil amb cap home excepte el seu germà o el seu pare.
9. No vestir roba de colors brillants.
10. No tenyir-se el cabell.
11. Usar al menys dos enagos.
12. No usar vestits que quedin a més de cinc centímetres per sobre del turmell.
13. Mantenir neta l’aula:
a) Escombrar el pis, almenys un cop al dia.
b) Fregar el terra de l’aula als menys un cop per setmana amb aigua calenta.
c) Netejar la pissarra almenys un cop al dia.
14. No usar polsim facial, no maquillar-se, ni pintar-se els llavis.

No seria estrany que aquest contracte s’hagués copiat i també fos vigent a Catalunya i a Espanya.

Crema de Sant Josep

Ingredients

8 rovells d’ou
250 gr. de sucre
40 gr. de midó
1l de llet
Pell d’una llimona
1 branca de canyella




Elaboració
Del litre de llet, n'agafarem un got i la desarem a part. La resta de la llet la posarem al foc. en un ansat. Quan comenci a ser calenta, hi tirarem la pell de la llimona i la canyella. Deixarem que bulli uns cinc minuts. Tot seguit, la traurem del foc i la desarem un moment que reposi.

Mentrestant, barrejarem els rovells de l’ou i el sucre i els treballarem fins que quedi una massa suau i cremosa.
A part, barrejarem el midó amb la llet freda del got( hi ha qui prefereix que sigui tèbia). Evitarem que quedi cap grumoll.
Abocarem la barreja de llet i midó a la massa de rovell i de sucre i ho remenarem bé perquè quedi uniforme.



Agafarem la llet que havia bullit i la colarem. La posarem a coure a foc moderat. Hi afegirem la barreja anterior. Ho remenarem sense parar, sempre en el mateix sentit. Quan es comenci a fer una petita capa i a espessir-se, tancarem immediatament el foc. No pot bullir. Continuarem remenant una estoneta la barreja i ja tindrem la crema al punt.

Només restarà repartir-la en cassoletes individuals i deixar que es refredi. Es pot menjar així o bé amb una petita capa de sucre torrat i cruixent, al damunt.

Una bona crema i... a llepar-se'n els llambrots!

La crema
quan crema
no és bona crema.

Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l'endemà.

L'endemà fa un tel gruixut
que si se'l toca per sobre
sembla ben bé de vellut.

Dessota hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i a molts.

La crema
quan crema
no és bona crema.

Miquel Martí i Pol

Reglament per al cultiu de l'arròs a l'Empordà, 1767 - les fites

D'un petit llibret dit

"Ordenanza o reglamento general que hasta nueva resolución de S: MAGESTAD o de su REAL CONSEJO se deberá observar para el CULTIVO de los ARROZES en los pueblos del AMPURDAN, corregimiento de Gerona"

I que va ser imprès a Barcelona, per Thomas Piferrer, impresor del rey, el 1767...

llegim la importància que tenien les fites en el món camperol i, en aquest cas, vinculades al món del cultiu de l'arròs:


"Quedando demarcados en el Territorio del Ampurdán los Arrozáles por medio de mojones ò fitas de piedra, que actualmente se hallan existentes à distancia de ducientas cinquenta canas de los pueblos (La cana equivalia a 1,555 metres, a Barcelona, però variava una mica en altres indrets del territori), inclusas las Iglesias, de siete palmos de longitud, y dos de ancho, com uno y medio de grueso, metidos dos palmos dentro de la tierra, y los cinco restatnes de alto sobre la superficie de ella, en el numero, y con las demas circunstancias, que constan den los libros de sus Ayuntamientos;



será de la obligación de los Bayles Regidores y Procuradores Syndicos que actualmente son, y por tiempo fueren de dichos pueblos, conservar los expresados mojones en el mismo estado que hoy tienen, (...)




Por ningun motivo se podrán criar Arroces en la parte interior de los mojones, ò en las tierras que median entre estos y los respectivos pueblos.

* Les tres últimes fotos són extretes del web ww.elxiuletdepals.com

A repèl, una traducció de Miquel Martí i Pol

A rebours ( A repèl), és la novel·la més coneguda de JK Huysmans. Una novel·la que trenca amb l'estètica naturalista. La tendència vers l'artifici del protagonista, Jean Floressas des Esseintes, simbolitza la recerca d’un ideal.

No és aquest aspecte el que vull destacar, sinó que en decidir rellegir la novel·la, després de vint anys, m’he adonat, amb grata sorpresa, que el traductor és Miquel Martí i Pol. Aleshores no hi vaig parar esment.

Miquel Martí i Pol fa una traducció en què manté la bellesa sonora i la cura lingüística que es mereix la novel·la.

N’és un exemple el capítol cinquè, en què el protagonista de la novel·la explica que hi ha un artista “el talent del qual el captivava amb prolongats transports: Gustave Moreau.”

“N’havia adquirit les dues obres mestres i, durant qui sap les nits, somiava davant una d’elles, el quadre de Salomé "(...)Pg. 64

“Entre l’olor perversa dels perfums, a l’atmosfera sobrecarregada d’aquella església, Salomé, amb el braç esquerre estès, en un gest de comandament, amb el braç dret replegat, servant a l’altrura del rostre un gran lotus, avançava lentament de puntetes, seguint els acords d’una guitarra de cordes de la qual puntejava una dona arrupida.

La faç recollida, solemne, quasi augusta, comença la lúbrica dansa que ha de desvetllar els sentits ensopits del vell Herodes; les seves sines onegen i, amb el fregadís dels collarets que torniolen, llurs puntes es drecen; damunt la suor de la pell els diamants, enganxats, centellegen; els braçalets, esl cinturons, els anells, escupen guspires; sobre el vestit triomfal, ribetejat de perles, ramejat d’argent, laminat d’or, la cuirassa d’orfebreria cada malla de la qual és una pedra entra en combustió, encreua serpetes de foc, formigueja sobre la carn mat, sobre la pell de color rosa de te, talment com insectes esplèndids amb èlitres enlluernadores, marbrejats de carmí, puntejats de groc, aurora, jaspiats de blau d’acer, tigrats de verd paó.(...)” pg. 65