Titelles

Joc de titelles

So de fusta i fils

Clinc, clac, clinc, clac.

Veus compassades

Mà enlaire, peu enllà,

Somriure d’infants.

Ning, nang, ning nang,

Sona la música,

Màgia i fugacitat.

Adéu, adéu instant.

Marta Enric

Dijous sant a Verges

Aquest dijous, com tots els Dijous de Setmana santa, Verges va ser punt de trobada per a totes les persones que volien veure la representació escenificada de moments dels darrers anys de la vida de Jesús. La representació actual es basa en un llibre en vers del S. XVIII, tot i que conté algunes tradicions medievals i que la primera referència a la processó data de 1666.

La Processó de Verges s’estructura en dues parts. La primera, en un escenari que té per decorat principal les muralles i torres de fortificació medievals de la vila, s’hi representen episodis com el de la trobada amb la samaritana, el dia de Rams, el Sant Sopar, el Sanedrí,...

La segona, és la processó pròpiament dita que comença a partir de les dotze de la nit, en haver-se llegit la sentència de Pons Pilat i que recorre diferents carrers de la vila, il·luminats amb torxes. A la processó, el punt d’atenció principal és la Dansa de la mort, formada per cinc esquelets que salten al so d’un tabal. Quatre personatges més, amb torxes, il·luminen la dansa.

En conjunt, unes hores plenes de sensacions estètiques en què el so, la llum i la música i les veus en tots els seus tons, ens posen la pell de gallina i ens impressionen.

Un núvol blanc - Lluís Llach

El 24 de març de 2007 en Lluís Llach s'acomiadava dels grans escenaris, a Verges, el seu poble natal.

Les cançons que va interpretar van ser acollides pel públic amb grans aplaudiments i amb el reconeixement que es mereixia. Moments emotius que són de difícil descripció i quasi impossible de transmetre als qui no hi van ser.

De les cançons que va interpretar, Un núvol blanc és la que més em va impressionar pel sentiment de tendresa i d'enyorança que destil·la.

Avui, tres anys després tinc ganes de recordar-la amb vosaltres.

Els albercocs i les petites collidores

A cavall de l’hivern i l’inici de la primavera, els albercoquers s’omplen de flors de tons rosats, delicats, i de gran nitidesa.

A les flors, segueixen les primeres fulles, verdes, brillants. I d’aquí a uns mesos, els albercocs, de pell setinada, galta rojos, ens regalaran tots els gustos. Mentrestant, assaborim el poema de Josep Carner.

Diu Iris a Mirtila :

- Amiga , jo no sé...

¿ Tants d’albercocs li deixes

al vell albercoquer ?

- Oh Iris, prou m’agrada

menjar-ne pels camins

fent festa a la dolcesa

que em raja boca endins.

Però l’hivern arriba,

i vora el foc rabent

sentim a la teulada

ballar teules i vent.

I, bell atzar, la mare,

veient-nos entristits,

i com freguem els nassos

i con bufem els dits,

ens porta, riolera,

quan cau la neu a flocs,

un pot amb confitures

de préssecs o albercocs.
Josep Carner

Monsieur Cok

Monsieur Cok, el director i autor de les il•lustracions del qual és Frank Dion, és un curtmetratge que va ser premiat com el millor curt al Bolzano Short Film Festival i que ha rebut bones crítiques en altres festivals, com el de Sitges.
I quin és l'argument? Mister Cok decideix retallar despeses i substitueix els treballadors amb robots que no sempre obeiran. Es tracta d’una sàtira retro futurista ben elaborada.

Ovidi Montllor, en record

El dia 10 de març es complien quinze anys de la mort d’Ovidi Montllor i la cultura catalana perdia amb tristesa una veu i un cor.
Recordem-lo amb Dona’m la mà, un poema deliciós de Joan Salvat-Papasseit.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Una llibreta digital?

Microsoft avança poc a poc en la creació i millora de la Courier, un dispositiu portàtil amb pantalla tàctil que plegable com un quadern o llibreta és pensada per prendre infinits apunts manualment, afegir-hi imatges, adjuntar-hi informació d’internet,...

La llibreta de Microsoft, té una mida còmoda, fàcil de portar ja que un cop tancada, fa  uns 12,7 x 17,8 centímetres i pesa al voltant de mig quilo.

Així mateix, es diu que, a més, podrà fer la funció de llibre electrònic.

Us recomano que mireu el vídeo i us en fareu una idea. És una temptació.

Exagerat? Ens farà reflexionar...

 

Fa uns dies, quan encara no havia nevat i no havia hagut de recuperar els hàbits dels nostres ancestres per poder sobreviure (cuinar amb llar de foc, il·luminar les estances amb espelmes,...), una amiga em va enviar aquest vídeo que us adjunto tot seguit.
Us recomano que el mireu. No vull valorar si és tendenciós o exagerat o tot el contrari, però el que sí que us puc dir és que fa reflexionar...

Fragments de saviesa popular

Aquests són uns fragments de reflexions de temes diversos de Miquel Torroella i Plaja  a principis del segle XX i que es van recollir en un compendi que té el nom de “Realitats de la vida”. Aquests trossets tenen en comú un punt de sentit de l’humor i saviesa popular.

La memòria

La memòria es com la sordera que de vegadas convé ser sort y no sentirhi.

Els que son faltats de memoria sempre’s recordan mes del dia del cobro que del pago fan com los sorts que senten mes un “té” que no pas un “dóna”.

Els lelos

De lelos se’n trovan de tontos, de burros y de molt sabis.

Son molts que’l fan el lelo y el boig sense serho no mes que per guanyarse la vida ab l’esquena dreta.

Metges i capellans

No sé si vos hi haveu parat may ab lo molt que se semblan los capellans y’ls metjes.

Quant estém bons, som joves, forts, robustos y tenim salut, no ‘ns fan por, nos n’apartem y en fugim; quant estém malalts, nos fem vells, perdém la salut y tenim por de la mort, nos agradan, los demaném y may los tenim prou á la vora.

La política

Es una farsa avuy la politica y el qui no ho vegi, qu’es una farsa, es que no’n te cap d’ideal al cervell y el te ensopit.

 http://www.catdem.org