dimarts, 3 de juny de 2008

Cartes amb picada d'ullet: de Carner a Masó


De l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Girona, procedeixen aquesta petita mostra de cartes, de 1907, de Josep Carner a Rafel Masó. Transcrites sense cap tipus de normalització ortogràfica, exterioritzen l’amistat que existia entre ambdós i el to amb què parlen dels “Jochs Florals de Girona”.

Amich Masó: te darán la Flor Natural de Girona ab les fruytes que llepas, indecent, després que jo les só abastades.

Això és un altre surt, com el del infame Passavolant. Però ja faré que en Cardelús, te plagihi y aquesta serà la meua venjansa.

Josep Carner

29 de setembre 1907



Amich Rafel Masó: és necessari que premieu a Girona una de les cinch composicions següents:

A Cori – L(ema). Ulls blaus
El desig. L. Pren volada, Esperit
A ma germana gran
Notes perdudes. L. Sonets.
Montanyes al mitg.L. Per vos, mon amor.

També heu de premiar una novela den Gay, que no sé si està bé o malament, però l’heu de premiar.

Si no m’complaveu m’enfadaré

M’estich al carrer del (...) 7 pral.

Emviem versos

Josep Carner
2 oct. 1907

(Revers:)

Si no m’ateneu, no poseu la meua firma al peu del veredicte.


La ironia i picada d'ullet de Josep Carner, no resta mestria i preciositat a la seva poesia, per la qual rebia el nom del Príncep dels poetes.




CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA


Ara és el temps i l'hora benfactora,

ara és la nit, per a morir i amar.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora

de l'endemà?

Veurem potser la il.lusió desfeta;

potser l'afany d'aquesta nit d'estiu

com una flor dins una mà distreta

caigui en el riu.

A mitjanit, els penitents ferotges,

són, dotze cops, de trista sang remulls.

Dotze besars volen comptar els rellotges

sobre els teus ulls.

¿Qui sap si vers la delejant bandera

em cridaran trompetes matinals?

¿O si el doll de la teva cabellera

tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps.




7 comentaris:

Striper ha dit...

Curiosa correspondencia i bonic poema.

Mikel ha dit...

jo tinc el despatc al c-Josep Carner ;-)

skorbuto ha dit...

Jo, com tants d'altres que vam ser educats en "Español", vaig entrar (volia dir nèixer) a la nostra llengua de la mà d'en Carner i en Pedrolo.

La seva ironia i el gust que deixen les seves paraules me'l fan imprescindible.

Ferran ha dit...

De vacances... però et continuo llegint amb gust. I mentre em tinguis posada l'Enya, encara més! :)
Records.

Carme ha dit...

No coneixia el poema. Gràcies, és molt maco.

Zenit R.A.M. ha dit...

Quin català més maco i a la vegada llunyà.

Josep Lluís ha dit...

Llegir Carner amb els fons d'Enya ha estat una proposta encantadora. Gràcies.