dijous, 7 d’agost de 2008

Entre calor, refresc i poesia... passa el cap de setmana




CALOR


Una fenollassa

que un marge viui

una vinya lassa

de la pols d'estiu.


Vola una oreneta,

dorm un perdiguer

prop la masieta

del pensamenter.


I ta joia altiva,

pollanc sensitiu,

crema tota viva

al damunt del riu.


Josep Carner



TRES NOIES
Passen tres noies, totes de blanc,

sota una pluja de sol batent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent.


Inconegudes ja de llurs mares,

van deleroses qui sap a on;

sembla que estrenin el goig de l'herba

i que refacin el cor del món.


¡Oh nova glòria, ben tost memòria!¡

Ulls que llampeguen i boca ardent,

mans enllaçades, galtes rosades

i cabelleres volant al vent!

Josep Carner



Les dones del meu poble

de matinet al tros:

adés cullen patates,

adés arrenquen cebes

o aixafen terrossos

o se’n van a fer herba

per als conills o duien

farinetes als cotxos

o segó a la feram,

o apedacen llençols

o passen agulletes

o suquen pa amb vi i sucre

per con tórnon de costura

les xiquetes del meu poble.


Maria Mercè Marçal





T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.

Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.

Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana

sense panys ni bernats, en un desvari verd.


Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.

Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.

Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit

que provoca el salobre i encrespa la badia.


Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall

a la marea viva que em nega a l'endeví.

Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí

que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.


Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva

i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.


Maria Mercè Marçal





13 comentaris:

Montse ha dit...

La poesia, màgica, curta i meravellosa, ja has passat pel meu blog, veuràs quina moguda, i quina sort he tingut en poder conèixer i parlar amb una gran poetessa.
Una abraçada.

Anna ha dit...

Molt maca aquesta última de la Maria Mercè Marçal. Jo com la Montse tinc la gran sort de conèixer la Montserrat Abelló i poder xerrar amb ella tot sovint.
Records.

Anònim ha dit...

Gràcies per fer-nos un tast de la Maria Mercè Marçal, la poesia és per llegir-la, rellegir-la i fins i tot memoritzar-la. Quina gran descripció de les dones de la seva terra.
La Montserrat Abelló als seus 90 anys és més jove que molts de 30.

Striper ha dit...

Bona manera de passar el cap de setmana.

Efrem ha dit...

Meravellós!!! Quina enveja que em fas si tens temps per dedicar a aquestes joies del tresor de la poesía. Gaudeix-ho i no deixis de compartir-ne una part amb nosaltres!

Moltes gràcies per aquest trocet de cel :)

Josep Lluís ha dit...

Un bon moment per retornar, un tast fresquet de poesia.

Gràcies, molt refrecant.

zel ha dit...

Josep Carner m'agrada molt, ja t'ho vaig dir, eh? Gràcies pels poemes...

Bones diades, bonica!

Joana ha dit...

Una combinació perfecte : poesia i refrescos a doju!
Bon estiu!!!!

DooMMasteR ha dit...

Poesia refrescant... MMMMMM :-)

Mikel ha dit...

no se si li ha passat a algu mes ,pero a mi les fotos m' han fet entrar set!! jejeje

Montse ha dit...

Seguim de vacances, no?

valenti ha dit...

Què t'has perdut...? O bé: has canviat el Bloc d'adreça...?

Els que ens haviem acostumat a llegir-te cada dia - jo entre ells - et trobem a faltar!

valenti ha dit...

Hola! Espero que el teu sogre estigui millor. Ho he llegit al "Tauler" de l'UOC. Ànim!