dilluns, 4 d’agost de 2008

En record de Rosa Leveroni


Darrer dia de vacances. He deixat d'anar a la platja per pujar a Sant Sebastià. Després del gran xàfec d'ahir, un dia radiant i ventejat neteja l'aire i el món sembla acabat de sortir de les mans de Déu. Els pins canten la seva melodia forta i uns núvols blancs i tènues posen les seves randes canviants en el cel blavíssim. A la meva dreta, el mar, molt alt en l'horitzó, dóna per fons als pins el seu blau més intens. Davant meu i a l'esquerra, els pins maragda tenen el fons variat de les muntanyes pròximes. La cançó del vent diu la bellesa del món...

Confessions i quaderns íntims. Barcelona: Edicions 3i4, 1997, p. 169-171






ELS CAMINS

III

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.

Paisatges


6 comentaris:

Ferran ha dit...

... i al vespre, el far que continua, plogui, nevi o faci sol, guiant els barquers... que encara no tenen GPS :-)

Efrem ha dit...

Aix, que bonics són aquests dies de vacances oi, sempre en voldríem més. Sempre voldríem tenir més temps per gaudir d'aquests cants dels paratges de platja i pi!

Striper ha dit...

Jo ara vinc de visitar un lloc amb molta historia i també molta poesia, Morella.

zel ha dit...

Hauria de plore dia sí i dia també, que convé i fot una calda.... Ja faig compte enrere, i tu?

Anònim ha dit...

`Gràcies per recordar-te dels textos d´una escriptora, a veure si algun dia ens fas untast de la Maria Mercè Marçal, fa 10 anys ens va deixar, però sempre tenim la
seva poesia

mai ha dit...

Molt bonic Núria, boniques línies escollides.