Fa anys que existeix i no se li havia donat cap nom anglès. Molts de nosaltres, si fem una mica de memòria, podem recordar que en el nostre centre i potser fins i tot a la nostra aula, hi havia alumnes que se’ls havia agafat de cap d’esquila.
Sovint eren alumnes febles, amb una certa dosi d’aturament i de no saber què passa pel món o bé alumnes que tenien unes notes brillants i que no estaven gens interessats o interessades en passar hores darrere una pilota o d’una revista de cotxes.
Altres vegades, no eren ni una cosa, ni l’altra, però no queien bé al cap de colla.
Les hores del pati i quan s’havien de fer treballs en grup, eren especialment cruels. Els botxins boicotejaven el company, no el deixaven jugar, li passaven al davant si hi havia una cua i s’agrupaven ràpidament perquè no formés part del seu grup.
L’infant víctima es trobava una vegada i l’altra també que no podia jugar mai amb els companys, que no tenia grup amb qui fer els treballs i es quedava en un tres i no res, sense cap recurs per sortir-se’n.
El professorat feia el que podia, però sovint era la pròpia víctima que havia d’intentar trobar els recursos per evitar aquell tracte i per ser admès a la colla.
I és que algun d’aquests angelets que tenim a casa, aquests infantons dèbils que no són capaços de desparar taula, de fer-se el llit o d’anar a fer encàrrecs, poden ser dimonis cruels.
No? I tant que sí. I sinó, qui és que agredeix companys a l’hora del pati, que els boicoteja a l’aula o que se’n riu quan sap que passa una tristesa familiar. Algú és i no m’ho invento.
El “bulling” que se’n diu avui en dia, continua present a les aules, als centres i al carrer. I sinó pregunteu-ho al professorat, als alumnes que el pateixen. Ens en faran cinc cèntims.
Malauradament, però, el que abans consistia en un boicot o un mastegot, ara es converteix en una acció més greu.
Quina és la causa? Alguns psicòlegs i pedagogs culpen l’increment de violència social, els viodeojocs plens d’agressivitat, els programes de la televisió poc adequats,...
D’altres diuen que no ens podem queixar que la violència social ha baixat molt i que el que veiem és la ressaca que en queda. Ressaca?
Deu ser una ressaca molt llarga i molt mal portada contra la qual hem de lluitar tots.
Imatges extretes del cercador Google
Entrades
15 comentaris:
els xiquets només són un mirall de la societat, i el seu comportament una manera de cridar-nos l'atenció
Els nens sempre han estat cruels, però de petit es busca una autoafirmació que porta a riure't sempre que pots dels altres. Descomptant la crueltat dels nens, que pel que recordo, n'hi havia per tots, no recordo que a la meva època s'anés especialment per gent concreta, i que segur que hi havia els típics marginats de classe, però tampoc ningú es posava les mans al cap. Jo suposo que la cosa s'ha agreujat, per tota una munió de raons socials, però crec que no deixa de ser com la violència de gènere. N'hi havia menys abans que ara se'n parla cada dia? No, però ara es denuncia, i abans no es feia. Segurament de 'bulling' sempre n'hi ha hagut, i no el defenso, per déu, però com sempre, quan el problema es detecta és quan es posa al crit al cel, i tot el que ha passat anteriorment s'oblida. Trist però cert.
Coincideixo. De bullying n'hi ha hagut sempre com el tontu de la classe o l'ase dels cops. M'he preguntat si es tracta d'una qüestió d'educació, de societat, de testosterona i agressivitat o d'impunitat col·lectiva quan ningú en parla però tothom ho sap. Els darrers, els pares de la criatura. Quan l'altre dia es parlava del suicidi en els joves, segur que és probable que abans hi hagi hagut algun episodi de bullying.
La BSO excel·lent i apropiada i que utilitzis el feisbuc per avisar-nos de les novetats al blog, tb. Molt bé Núria.
Els nens aprenen a casa a com comportar-se. Miren els seus propis pares i fan les seves pròpies conclusions.. També aquests temps són tan durament per als pares, treballant els dos, no molt temps de gastar amb els nens. I són massa sols.
Tot plegat es un reflexe del que veuen i escolten.
Estem d'acord que l'assetjament a companys d'escola ha existit sempre, pel que vaig llegint; i també que els nens reflexen la societat en què viuen.
Llavors, la nostra societat va a pitjor. Perquè sí, d'assetjament n'hi ha hagut sempre, però la violència a televisió, als videojocs, al cinema... fins i tot a la lletra de les cançons, tot això ha anat a més. I els mastegots d'alguns nanos, també. Fins i tot contra els professors!
Que no estem pitjor que abans? I tant que ho estem!
Primer el bulling, després vindrà el mobbing i totes els mots acabats en ing que volgueu, posats a enxamar-se trastorns, aquests americans.
Aquest article és magnífic i s'ajusta perfectament a la meva manera de veure-ho. El feble sempre ha existit i si li supleixen les seves mancances continuarà existint. Des de molt petits hem d'aprendre a enfrontar-nos solets als entrebancs que ens surtin pel camí, això sí, amb el suport dels nostres. I així, si el feble no pot ventar cops de puny potser s'hi tornarà entravessant un fil de cuca entre dues taules per fotre'l de morros davant de tothom.
I sí, els nens són una mena de barreja genètica dels seus pares disposada a incorporar tot allò que capta amb els seus sentits i li sigui favorable. Així que els nens aprenen bàsicament del comportament dels pares, no de les seves paraules. I què fan els pares?
Aìxò sempre ha passat. Abans era el tonto del poble i ara se'n diu bulling.
L'agresivitat intraespecífica està força estudiada per l'etologia ja des de temps del Konrad Lorenz. No obstant, l'agresivitat a l'espècie humana, per ser animals racionals, hauria d'èsser una mica més controlada. Els petits, si els deixessis, serien molt cruels, i més si fos per aconseguir, menjar, etc.
No hem d'oblidar les putades de la mili, mig consentides pels fills de ... dels comandaments. La mili, crec, que era la continuació de l'escola, els que eren agresius i cabrons ho seguien sent a la mili.
Jo crec que si que estem pitjor, i el més greu és qu ningú no sap massa com afrontar-ho i com resoldre-ho. Crec que les famílies són les més responsables d'educar nens cruels.
El que passa als colegis passa a les empreses. Abans i ara hi ha hagut mobing. Abans no es denunciava i ara sí. Abans no sortia als mitjans de comunicació i ara sí.
La sol.lució i les causes no són clares.Perquè si hi hagués una sol.lució ja s'hauria trobat i continuem estirant-nos els cabells.Eduquem als nostres fills de la mateixa manera i un pot ser que faci bulling i l'altre que li facin.
Però que anem a pitjor hi estic d'acord.
Coincideixo amb en jesús m. tibau.
A més, s'ha de donar suport a les víctimes i escarmentar als botxins, però també s'ha d'ensenyar als nens que ho pateixen a ser valents i a tenir una moral alta.
Potser l manca d'autoritat soferta pels mestres i el poc temps que dediquen els pares (enfeinats) als fills fan que aquets to tinguin un referent moral ni d'autoritat. ELs nens es senten més forts que mai i no reprimeigen aquesta mena d'actituds.
A reveure
Que tal Zel, i que tal Núria, com esteu vosaltres? Jo tants dies incomunicat de l´univers internautic i blogosferic aquest... Em sap greu no contestar avans els e-mails i coments pendents, no penseu que sóc un maleducat ara. hahahaha
Ara ja tinc internet a casa, altra vegada i a més he carregat les piles aquest mes de vacances hahaha
I apa ara sant tornem-hi...!!!
Ja he donat records a l´Avi tal i com m´encarregues Zel, és un gust per mi de poder fer-ho.
Si que vaig anar a la mani Núria, si que hi havia una bona gentada, a veure si aixó té algún efecte...
Com esteu vosaltres, tants dies de no poder visitar-els vostres blogs, ara tindre feina a posar-me al dia hahahahahahaha
Petonasos i mols records guapissimes.
Núria, una entrada molt acertada, jo penso igual que tu d´aixó.
Res de nou, peró amb nom diferent, i a més no només els nens, si no que també en les families mateixes, i entre els adults, i en els espais laborals, ( que és des d´on jo puc parlar i des d´on he viscut molts casos particulars), és un fet social...
Potser en el temps hi han moment de més intensitat i de menys i va cambian, aquestes coses són una cosa de la naturalesa humana, la crueltat humana, conscient o inconscient...
Un fenomen que pot variar en intensitat segons les epocas i les variables socials diverses que predisposen a grups humans, siguin criatures o adults, persones de nivells culturals alts o menys alts, pero que sempre ha passat...
Sempre es pot ajudar a mirar que aquestes coses no passin tant en el nostra grup social on estem les persones que en soms conscients, peró d´avegades s´ens escapen de les nostres mans, som humans, no podem estar sempre pendents de tot, i d´avegades inclús s´ens responsabilitsa i s´en enbolica que fa fort de tal manera que en veiem envoltats de situacións que inclus no sabem que estem fent, si enpitjorem situacions o les millorem, si fins i tot en som víctimes nosaltres mateixos o en fem victimes a d´altres, és dificil mantenir una distancia i no veures inplicat en aquest afers con intentes intervenir per conciliar situación d´aquestes naturaleses tant penoses vulguis o no sempre acaves rebent d´alguna forma, i tant mateix per responsabilitat i consciencia no ens en podem desentendre de cap manera.
Presisament ara mateix estava llegint un butlleti informatiu de tematica laboral de riscos psicossocials, que posa de relleu aquesta noticia que per si interesa reprodueixo textualment:
A partir de ahora, con carácter general, las personas a las que se les impute conductas acosadoras en la empresa, ya sean cuadros directivos ya sean compañeros/as, deberán ser obligatoriamente demandadas, al mismo tiempo y de modo solidario con la empresa. Así lo entiende la reciente STS, Sala Social, de 30 de enero de 2008, que establece la obligatoriedad de dirigir la demanda por acoso moral en el trabajo tanto contra la empresa como contra el acosador o acosadores...
Que en penseu d´aixó vosaltres?
Potser és una mesura bona per erradicar aquestes situacions, o potser complica les coses i fa pagar justos per pecadors i els que no tene culpa que presisament ja intenten per ells mateixos erradicar aquest fenomen?
Potser ajuda a que els responsables de les empreses s´inpliquin més?
Potser fa que per curarse en salut les empreses acomiadin a victimes i agresors per no veures implicades en tots aquests conflictes?
Jo la veritat ja no ho se que pensar!!!
A veure que en penseu vosaltres?
Un petonás Núria i felicitats per treure aquests temes...
Publica un comentari a l'entrada