No puc percebre encara la sensació de tardor amb aquesta calor, anant amb màniga curta, veient els arbres plens de fulles... L’altre dia veia la castanyera i em deia, no quadra, no quadra. La música genial.
La meva relació amb la tardor és ambivalent, d'una banda hi ha elements de la natura que m'emocionen sempre, i d'altra em sembla que em vaig apagant com el sol... petons, preciosa!
Vénen cada matí les formes i la llum i cada nit vénen més formes i la fosca, i tot fuig en la nit i fuig tot en ple dia amb la proclama silenciosa que l'excés dels mesos, les setmanes i l'abans i l'ara ens ha estat atorgat, mercè d'un rei magnànim i terrible. Que tot ens serà pres.
6 comentaris:
Oh... jo no sé si es perque estic tobeta....Aquestes melodies, em fan plorar....
però són molt maques, eh!!!!
No puc percebre encara la sensació de tardor amb aquesta calor, anant amb màniga curta, veient els arbres plens de fulles...
L’altre dia veia la castanyera i em deia, no quadra, no quadra.
La música genial.
Núria aquesta música està molt bé, però l'alegria de la primavera i l'estiu és incomparable.
M'ha encantat , m'ha relaxat molt. Diumenge vaig anar a la muntanya i sí que ha arribat la tardor. el bosc està preciós.
La meva relació amb la tardor és ambivalent, d'una banda hi ha elements de la natura que m'emocionen sempre, i d'altra em sembla que em vaig apagant com el sol... petons, preciosa!
Vénen cada matí les formes i la llum
i cada nit vénen més formes i la fosca,
i tot fuig en la nit i fuig tot en ple dia
amb la proclama silenciosa que l'excés
dels mesos, les setmanes i l'abans i l'ara
ens ha estat atorgat, mercè d'un rei magnànim
i terrible. Que tot ens serà pres.
Publica un comentari a l'entrada