dissabte, 15 de novembre de 2008

El telèfon...


Llegeixo a la pàgina www.vromana.com/.../Celia/APARTATS/telefon.html:

El telèfon és un instrument que serveix per mantenir converses a llargues distàncies d'un lloc a un altre. Abans estaven sempre lligats a cables per on circulava el so convertit en impulsos elèctrics. Els últims models funcionen per ones hertzianes, de manera que són portàtils. També n'hi ha que ja permeten de transmetre imatges.
L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original.
Anys més tard, el físic alemany Johann Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de reproduir la veu humana.



Tradicionalment, se li atribueix la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es poden imitar les vibracions que produeix la veu humana.

Una explicació senzilla, resumida i entenedora dels orígens del telèfon, un aparell que és pràcticament a totes les cases i que, de mica en mica, està tornant a desaparèixer i que, potser m’equivoco, però si no fos que va molt lligat a internet, moltes cases ja no en tindríem. I tant important que havia estat per a la comunicació... Recordeu aquesta cançó?












Però l’escrit d’avui no és per explicar què és un telèfon, ni per cantar les excel•lències del futur amb mòbils i aparells de comunicació futuristes.


Ès per desfogar-me de la impotència que sento cada dia, repeteixo... cada dia... quan sona el telèfon de casa, despenjo i una veu d’accent sudamericà –no hi tinc res en contra, ho asseguro- i en parla castellana –d’això ja no en penso el mateix-, em pregunta si tinc telèfon –obvi, no?- amb quina companyia i si tinc internet.
Si em sento generosa i arribo en aquest punt comencen les excel•lències de voler vendre més velocitat de connexió... En dir-los que no m’interessa, es fan els sords i continuen i continuen fins que penjo.



Resultat: cap. Al cap d’una estona o l’endemà tornen a trucar. I us asseguro que no sempre són de la mateixa companyia –o almenys no diuen que ho siguin- i mai és la mateixa persona.
No sé si us ha passat mai, no sé si sabeu la solució perquè s’acabi d’una vegada, però estic temptada a fer com a l’acudit i dir-los un moment si us plau:

Com es diu? Quants anys té? On viu? On treballa? Per quina companyia? Quin número d’empleat.... i així fins que se’n cansin.

Apa, posem-hi una mica de marxa... que ja és dissabte...






CIP Saavedra – 4t curs

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Sí que són molt pesadets aquesta gent. A mi em costa molt tallar la gent que em parla per telèfon, però estic aprenent a fer-ho, no els deixo que comencin el rotllo. Quan pregunten que si sóc el titular del telèfon els dic que sí però que no estic interessat en canviar res.

Se m'acaba d'acudir que els podríem dir 'No, y mi papá no está en casa...' Colaria?

Ei, aquests nanos cantaires són teus? Dedicar una cançó a les cabines de telèfon ja té mèrit, ja...

Ferran ha dit...

La solució, amiga meva, acostuma a passar per respondre'ls en català. Amb això sí que aturen la cascada d'informació, per demanar-te que sisplau els parlis en castellà, que sinó no t'entenen.

Acaben penjant ells.

Striper ha dit...

la solucio rapida es dir que no tens ordinador i que no saps lo ques o dir miri jo treballo a telefonica i ho tinc tot gratis vosaltres em pagareu?

Miquel Casellas ha dit...

Quan vegis un número molt llarg o sense identificar no l'agafis.

Montse ha dit...

Jo quan truquen normalment, a males hores, i sí l'accet sud-americà faig com m'ha dit el meu fill els parlo català, i em penjen ells, d'altres vegades els penjo, perquè ja estic farta que truqui de totes les companyies de telefons, és un malson.

Laia ha dit...

La solució de'n Ferran és bonissima. Jo els tallo directament i els dic que no m'interessa, gràcies per l'oferiment i bon vent. Però a partir d'ara, tinc una nova resposta,i, EN CATALÀ. Salut!

Carme ha dit...

Tots ens hem d'empescar mil maneres per evitar que ens col·loquin el rotllo i penjar ràpid fins aquí es pot aconseguir, però evitar que tornin a trucar, crec que, de moment, no conec ningú que ho hagi aconseguit.

Joana ha dit...

Jo he optat per dir-los que sóc la senyora de fer neteja i que la senyora no vindrà fins la nit. Ho sento però a mi em truquen a l'hora de dinar, quan arribo de treballar.És tard , casi les 4 i estic mig desmaiada.

zel ha dit...

Jo sí que he fet això de preguntar-lis bajanades...i llavors alguns se m'han emprenyat molt! o sigui que vigila...
petons reina!

El veí de dalt ha dit...

El tèlèfon i la publicitat! Em recorda un dels meus primers posts! http://malerudeveuret.blogspot.com/2006/11/fins-als-coll-del-telfon.html

Efrem ha dit...

Fes-ne de la necessitat virtut, juga amb ells ;)!

RY ha dit...

L'altre dia vaig deixar tallat al del torn de nit. Li vaig dir que era la quarta persona de Movistar que em trucava el mateix dia i aleshores, prudentment, es va retirar.

En el mòbil és més senzill, ja no agafo números de quatre xifres, i quan m'enganxen amb un número llarg, l'afegeixo a la llista d'adreces com teletienda i un cop identificat, ja no el despenjo mai.

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es