dimarts, 17 de març de 2009

Cal anar endavant... cal que neixin flors a cada instant

El bandoler




...i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
Pietat, pietat!



- Reseu l'últim Crec en Déu
- Pietat, pietat...


La gallineta




La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida

i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.



La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d´un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.




El jorn dels miserables



Que poca que força que tinc...
que poca esperança tinc...
Quanta ràbia que tinc... i no vull pas oblidar-la



Quanta misèria que tinc...
i la vull guardar amb mi
fins el jorn dels miserables

Que poques paraules que tinc
i les que dic són tan gastades...



Cal que neixin flors



Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.



Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.





8 comentaris:

Striper ha dit...

Quins records , les vegades que hure cantat aquesta canço.

Pais secret ha dit...

Escoltant la ràdio, llegint el diari i veient el que passa pel món, qualsevol cançò d´aquestes repren significat altra vegada.
De fet, crec que no hauríem de deixar mai d´escoltar-les.

Records des d´aquest teu Empordà, Núria, que també és meu.

Valentí ha dit...

El Llach més combatiu, el dels orígens i, per tantes raons, el d'avui també!

Miquel Casellas ha dit...

Una gran canço si senyor.

mai ha dit...

Uau ! les fotos parlen per si soles. S'ha de reconèixer que a cada disc sembla un LLach diferent!!
M'agrada pensar que tante generacions l'hem escoltat i ha significat coses ben diferents.

Albanta ha dit...

Quin homenatge més bonic i quants records!!
Gràcies per aquesta estona, maca

Josep Lluís ha dit...

Un munt de cançons convertides en himnes. La gallineta, l'Estaca, i tantes altres que hem cantat un munt de vegades.

Tota una vida.

lluiski ha dit...

Quins records!!!!... :), millor cançó "La Gallineta" :)