A repèl, una traducció de Miquel Martí i Pol

A rebours ( A repèl), és la novel·la més coneguda de JK Huysmans. Una novel·la que trenca amb l'estètica naturalista. La tendència vers l'artifici del protagonista, Jean Floressas des Esseintes, simbolitza la recerca d’un ideal.

No és aquest aspecte el que vull destacar, sinó que en decidir rellegir la novel·la, després de vint anys, m’he adonat, amb grata sorpresa, que el traductor és Miquel Martí i Pol. Aleshores no hi vaig parar esment.

Miquel Martí i Pol fa una traducció en què manté la bellesa sonora i la cura lingüística que es mereix la novel·la.

N’és un exemple el capítol cinquè, en què el protagonista de la novel·la explica que hi ha un artista “el talent del qual el captivava amb prolongats transports: Gustave Moreau.”

“N’havia adquirit les dues obres mestres i, durant qui sap les nits, somiava davant una d’elles, el quadre de Salomé "(...)Pg. 64

“Entre l’olor perversa dels perfums, a l’atmosfera sobrecarregada d’aquella església, Salomé, amb el braç esquerre estès, en un gest de comandament, amb el braç dret replegat, servant a l’altrura del rostre un gran lotus, avançava lentament de puntetes, seguint els acords d’una guitarra de cordes de la qual puntejava una dona arrupida.

La faç recollida, solemne, quasi augusta, comença la lúbrica dansa que ha de desvetllar els sentits ensopits del vell Herodes; les seves sines onegen i, amb el fregadís dels collarets que torniolen, llurs puntes es drecen; damunt la suor de la pell els diamants, enganxats, centellegen; els braçalets, esl cinturons, els anells, escupen guspires; sobre el vestit triomfal, ribetejat de perles, ramejat d’argent, laminat d’or, la cuirassa d’orfebreria cada malla de la qual és una pedra entra en combustió, encreua serpetes de foc, formigueja sobre la carn mat, sobre la pell de color rosa de te, talment com insectes esplèndids amb èlitres enlluernadores, marbrejats de carmí, puntejats de groc, aurora, jaspiats de blau d’acer, tigrats de verd paó.(...)” pg. 65