diumenge, 26 d’abril de 2009

La guerra de l'enciam


L'any 1986 Espanya entrava a la Unió Europea. Un dels sectors que va viure amb més polèmica aquest pas, va ser el del món de l'agricultura. La incertesa de la repercussió que tindria en el camp de la producció i de les exportacions, omplia de neguit la gent que vivia del camp. Els excedents en la producció de llet que feia preveure un abaratiment per sota del cost, les fruites i les verdures que haurien de competir amb les de països com França, membre consolidat a la Unió Europea, creava pors i especulacions de futur.
En aquest context, apareixia la cançó de la Trinca: La guerra de l'enciam (incorporo la versió castellana perquè és més ben gravada i permet copsar més la contundència de la cançó).



Portem més de vint anys a la Unió Europea, i si bé és cert que Espanya és un dels països que més s'ha beneficiat durant aquest temps dels fons estructurals, també cal que fem un cop d'ull a la situació en què ha quedat el món de la nostra pagesia.

La pagesia tradicional que passava de pares i fills ha derivat en una agricultura industrialitzada, en la qual importa més el coneixement científic que el de la natura de l'entorn i el medi ambient.
L
a ramaderia ha derivat en una situació més extrema ,encara. Els ramaders es converteixen en treballadors a compte de grans companyies que estan més capficades en l'acceleració de la producció que en la qualitat.
Si
a Catalunya el nombre de pagesos, el 1960 era de 275.000, a principis del segle XXI era de 67.700.
Com a conseqüència, un bon nombre d'espais de cultiu, de pastura i forestal han estat abandonats i deixats erms, situació que se suma a la degradació que pateix el medi ambient, sobretot per l'abús de fertilitzants químics i de pesticides, elements que no sabem com influeixen indirectament en la nostra salut.








5 comentaris:

mai ha dit...

La recordo .Era molt divertida.

Joana ha dit...

I sembla que era ahir!
I la Trinca va marcar tota una generació!
bona setmana Núria!

Striper ha dit...

UHHHH La Trinca, de fert cantaven aquelles cançons pero em senmbla que ara estan pujats a un altre carro.

Anònim ha dit...

Acabo de descobrir el teu blog. Servar la Cançó de Pluja és tot un signe. Recomano la versió que en fa aquest rapsoda palamosí -i empordanès militant- que és en Josepmiquel Servià. Enhorabona!

Ferran ha dit...

Deu n'hi do, la canya que fotia La Trinca. El sector agrari necessitaria que els de Canet tornessin... i molts altres sectors de la nostra civilitzada Europa, també!