Qui diu que d’una cosa dolenta no se’n pot descobrir una de bona? De la difusió d’un concurs tan “cutre” – perdoneu la paraula- i carrincló com eurovision, n'he descobert un músic i cantant que contagia gratament.
Em refereixo a Alexander Rybak, un jovenet de 23 anys, violinista, compositor, actor i cantant, nascut a Minsk i que des de petit viu a Noruega. It's the violin that has made 20 years of my life exciting, diu. I realment és el que transmet. El violí l’apassiona. I aquesta passió i virtuositat és el que l’ha portat a ser admirat pels noruecs i per mitja Europa (deu ser que l’altra encara no el coneix!).
Guanyador de premis com el Anders Jahre Culture Prize el 2004, no ha estat que hagi guanyat l’eurovisió – déu me’n guardi (diuen els grans)- que m’ha portat a parlar-ne. No, no... És haver aconseguit que una cançó folk i amb aires de tradicionalitat, estil massa sovint rebutjat i considerat de segones- hagi esdevingut capdavantera i valorada
Entrades
4 comentaris:
Estic amb tu Núria i aquesta descoberta segur que arribara lluny.
El violí és sublim!
Bon cap de setmana!
Aitx!!, m'has aixafat un post, Núria, haha! Tenia previst penjar el vídeo de l'actuació de Rybak a Eurovision; la cançó la vaig trobar molt maca.
Bé... el penjaré igualment :)
Bona setmana, maca.
Ni idea, Núria, ni n'havia sentit a parlar mai,mira, gràcies!!!!
Aquest Rybak em fa el pes.
Ps. Al País Valencià, d'una cosa "cutre" en diem COENTA.
Salut i Terra des del sud.
Publica un comentari a l'entrada