dissabte, 23 de maig del 2009

les carrinclonades també tenen algun, només algun... aspecte positiu





Qui diu que d’una cosa dolenta no se’n pot descobrir una de bona? De la difusió d’un concurs tan “cutre” – perdoneu la paraula- i carrincló com eurovision, n'he descobert un músic i cantant que contagia gratament.





Em refereixo a Alexander Rybak, un jovenet de 23 anys, violinista, compositor, actor i cantant, nascut a Minsk i que des de petit viu a Noruega. It's the violin that has made 20 years of my life exciting, diu. I realment és el que transmet. El violí l’apassiona. I aquesta passió i virtuositat és el que l’ha portat a ser admirat pels noruecs i per mitja Europa (deu ser que l’altra encara no el coneix!).






Guanyador de premis com el Anders Jahre Culture Prize el 2004, no ha estat que hagi guanyat l’eurovisió – déu me’n guardi (diuen els grans)- que m’ha portat a parlar-ne. No, no... És haver aconseguit que una cançó folk i amb aires de tradicionalitat, estil massa sovint rebutjat i considerat de segones- hagi esdevingut capdavantera i valorada

4 comentaris:

Joana ha dit...

Estic amb tu Núria i aquesta descoberta segur que arribara lluny.
El violí és sublim!
Bon cap de setmana!

Ferran Porta ha dit...

Aitx!!, m'has aixafat un post, Núria, haha! Tenia previst penjar el vídeo de l'actuació de Rybak a Eurovision; la cançó la vaig trobar molt maca.
Bé... el penjaré igualment :)

Bona setmana, maca.

zel ha dit...

Ni idea, Núria, ni n'havia sentit a parlar mai,mira, gràcies!!!!

Francesc Mompó ha dit...

Aquest Rybak em fa el pes.
Ps. Al País Valencià, d'una cosa "cutre" en diem COENTA.
Salut i Terra des del sud.