Se'm fa la boca aigua..

Llegim, poc a poc, aquest fragment de l'obra de Josep Pla i imaginem i assaborim les menges i les sensacions que descriu... és una temptació per als sentits.

L'arròs de peix es feia bo, en el meu temps, en aquests paratges. La llagosta, la gamba, la sèpia i el calamar fan l'arròs fort, però una mica moll.

A la primavera, un bon peix per a fer arròs és el congre (amb quatre pèsols), els congres verdosos, de carn dura i fina, d'aquests mars. A l'estiu no hi ha res com el cap de nero per a fer un arròs important.

El sofregit del plat tendia al paradís terrenal. S'acompanyava del marisc corresponent -el musclo i el cargol, el cabrot i la pallerida- a part de la ceba i l'oli, el tomàquet i la cabeça d'all. Els perfums del sofregit, barrejats amb l'aspror dels pins i amb la salabror del mar, ens feien mirar el món amb ulls enlluernats. L'arròs, posat sobre aquesta base, sortia sòlid, aeri i perfumat.

L'arròs vol un vi negre de cos, aguantat. Aquest vi dóna alegria a la forquilla, la fa saltar sobre el plat i fa menjar l'arròs amb uns ulls brillants.

Ben menjats i ben beguts preníem un cafè de barretina, amb els contraforts del conyac, que ens donava una somnolència il·luminada, de tant en tant, per uns llampecs de lucidesa blanca i blava.

Ajaguts sota un pi, sentíem el ventet de mar que ens passava per darrera l'orella, per la galta, que ens pujava calces amunt com una pessigolla vaga.

Passava una vela, ara un pas, ara un altre; el sol tenia damunt la mar una reverberació enlluernadora; les menudes onades morien, inútils i indiferents, sobre la platja.

Josep Pla