dilluns, 1 de juny de 2009

Les mallerengues


Una flor no fa estiu, ni dues primavera, però sí que ho marca l'increment de mallerengues en els nostres boscos, zones arbrades i, a voltes, jardins.
El seu espai natural per fer el niu són els forats dels arbres vells. Amb una societat tant destructora com la nostra, massa vegades es troben amb arbres joves que no tenen el cau volgut i han de marxar de l'indret o refugiar-se en petites casetes de fusta que hi ha en alguns d'aquests boscos.

Les mallerengues són insectívores. Tenen el bec fi característic, però alhora més dur que altres aus que s'alimenten d'insectes, peculiaritat que els permet completar la seva dieta amb llavors, fruits, brots nous de les plantes,...



Tot i que les mallerengues ens acompanyen tot l'any, és a la primavera quan es deixen veure més i volen i canten alegres.
Les més abundants són les mallerengues "carbonera", de tonalitats groguenques i negres. Més cantaires i més grosses que les blaves.
Si entrem en un bosc les reconeixerem perquè volen ràpides, d'una branca a l'altra, incansables. Hi ha qui diu que si les escoltem amb atenció el seu cant sembla que digui: "ve l'estiu, ve l'estiu, ve l'estiu.." Incansables, una vegada i l'altra. D'aquí que els nostres pares i avis, fessin ús de l'expressió "xerra com una mellarenga" L'havíeu sentida? Aquesta expressió ha anat desapareixent i deixant pas a una altra que fins fa pocs anys tenia ben poc sentit en el nostre país "xerra com una cotorra".


Les mallerengues formen part del nostre paisatge, un paisatge que hem d'aprendre a gaudir més, per la seva bellesa de colors, d'olors i de formes, per la vida que preserva i ens encomana.

7 comentaris:

Striper ha dit...

I no tenen grans problemes per apropar-se a les cases.

Francesc Mompó ha dit...

Al País Valencià, concretament a la vall d'Albaida, d'on sóc, es diuen Totestiu. De menut, el meu avi em contava que es deien així perquè quan refilaven semblava que deia això: totestiu...totestiu...
Mallerenga també és molt bonic.
Salut i Terra des del sud.

Carme ha dit...

Has triat les dues mateixes mallerengues que vaig triar jo per fer-me de model dels dibuixos. Són maques oi?

XeXu ha dit...

Em sembla que a ciutat ho tenim magre per saber que ha arribat la primavera d'aquesta manera... i mira que són mones les mallerengues!

Valentí ha dit...

M'agradaria que aquest post fos el primer d'una sèrie tipus: "Els Meus Ocells Amics".

Jo només conec "literatura" sobre els nostres ocells, però en conec molt pocs al bosc o al camp.

Ara que hi som: una plana web on "sentir-los" deu existir, oi? Algú la sap?

Nuria (fenix) ha dit...

En les meves contrades ,quan volen dir a una persona que ès molt xarraire i que no calla res. diuen :
" ês una mallerenga ".

Gràcies per compartir,Nuria .

Nuria.

Joan deu Peiroton ha dit...

M'agradan moltíssim! En gascó, es diuen parra, parreta, tutaguèra, parringla, parròta o melhenga segon els llocs.

Per sentir-los, podeu anar allà:
http://www.dinosoria.com/sons/mesange_bleue.html