Anant pels camins de Cartellà

A finals de setembre, els camps de Cartellà són un tauler de contrastos. La vista saltironeja de camp a camp amb una facilitat engrescadora. Els camps segats són plens de terrossos que despunten per damunt dels brincs de palla tallada, exposats al sol. Els camps verds són catifes de color intens i continuat. Immaculats, sense espurnes de flors que augurin una mala collita. Com el palmell obert de la generositat pagesa, deixen que les tiges s’engreixin i creixin mentre intenten emmirallar-se, airoses, en el cel blau, immens i radiant.

D’aquí i d’allà, algunes masies trenquen la linealitat. Sòbries, de construcció tradicional, reben l’abraçada dels cultius propers i acullen els visitants amb una portalada plena de testos improvisats, fets amb atuells de diferents formes on riuen geranis i altres plantes de fàcil cultiu. Al lateral, prop del cobert, la llenya, d’un marró cendrós, seca, pacient, espera l’arribada del fred.

Aquí i allà, al lluny, uns petits boscos d’alzinars s’insinuen com a reductes per als amants de les passejades, dels bolets, de la petita natura. Discrets, dibuixen camins de terra rica, fosca, tacada de fulles seques i d’aglans. Seductors, mostren les seves soques superbes als caminants que, amb peu segur, avancen delerosos de copsar-ne totes les sensacions i delicadament desar-les a la memòria.

El bosc amical

Tots dos hem pensat coses pures
anant pels camins, de costat;
sens dir, mans juntes hem anat
per entremig de flors obscures,

tots sols com dos enamorats
dins la nit verda de les prades,
ens hem partit eix fruit de fades:
lluna amical dels insensats.

Després hem mort damunt la molsa,
molt lluny, tots sols en l’ombra dolça
d’aquest bosc íntim, murmurant.

Lla dalt, dintre la llum immensa,
ens hem trobat tots dos plorant,
silent company en la sofrença!

Traducció de J. Carner-Ribalta
Paul VALÉRY, Poesies completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1961.

Les fotos d’aquesta pàgina del bloc corresponen a l'àlbum de fotos del Flirk d'en Miquel.