Cap Roig, el nostre petit gran paradís

Després de passar per carrers plens d’apartaments i xalets encarats a mar i plens de flors i piscines, la carretera s’enfila, com una petita cinta serpentina, per un indret que encara manté les olors de la pagesia de mitjans del segle passat.

Travessar la porta d’accés als jardins de Cap Roig ens crea la sensació que, en un obrir i tancar d’ulls, com per art d’encantament, hem travessat un mirall i entrat en un diminut paradís aïllat del turisme. Cap Roig és la nostra petita gran delícia.

Caminets ben senyalitzats ens guien, sense esforç, per uns senders plens de plantes i de flors de moltes varietats de colors i formes.

El mar blau, la costa rosada, el clapoteig de les mallorquines i del petits bots, seduïts per les onades, són els altres protagonistes d’aquest marc incomparable.

El castell dels nobles Woevowski, és d’una bellesa medieval moderna. Construït amb pedres rogenques i verdoses que recorden els tons dels teulats de les ciutats del nord d’Europa, té un claustre petit, d’una intimitat que enamora.

Les petites places, enmig del recorregut, recollides en un petit laberint de vegetació i pedra, tenen un encant individual, diferenciador, que compleixen la funció de sorpresa i il·lusió contínua.

Senders de terra fina, que ens conviden a donar-nos la mà, corriols de rajoles vermelloses plens de tradició, terres de pedretes que simulen dibuixos grecoromans,... Ocres, vermells, grisos. Verd i blau. Taronges, vermells, grocs i blauets. Un reialme per a la vista i per al cor que ens obliga a tancar els ulls, uns minuts, i fer volar la imaginació; pensar en tot el que ens sembla més meravellós i desitjable. Qualsevol d’aquestes imatges o anhels, per immensos i impossibles que semblin, formaran una simbiosi perfecta amb el que ens apareixerà davant nostre quan els tornem a obrir.

Cap Roig, un trosset del nostre país petit que canta Lluís Llach, va ser descrit per Josep Pla. Llegim-ne uns fragments.

Cap Roig era, no fa gaires anys, un simple accident geogràfic, d’aquest tros de costa. Els pescadors que el coneixien, sobretot des del mar, quan anaven cap a garbí amb vent de proa, solien fumar una pipa a redós del cap. Algun estiuejant estrany i atrevit s’aventurava, anant per dreceres infernals, fins el cap i, malgrat les dificultats de la marxa, tornava enamorat del panorama que des del cap es contemplava.

El que volem subratllar ara és que des de Cap Roig es veu Calella sobre les línies de terra més dolçament ondulades que es poden somniar, línies que alternen la seva coloració entre les suavitats dels conreus, el verd fosc de les pinedes i el daurat avinagrat de les vinyes; que aquest paisatge té el cap dolçament reclinat, dibuixant una declinació, llarga i elegant, sobre el vessant del Cap de Sant Sebastià, i que tot això viu en l0’aire de llum rosa, o millor, rosada del país, i que tot plegat forma un dels paisatges més bellament normals, més equilibrats, més civilitzats de l’Empordà.

Aquest jardí de Cap Roig, pensat i construït tenint en el pensament els millors models italians, és una obra que honora les persones que l’han planejada i el país sobre el qual ha estat construït. El jardí encara és jove i ja és una meravella; quan el pas dels anys el maduri, l’agilitzi, li doni aquell punt de gravetat que les obres humanes necessiten per a arribar a donar el màxim rendiment espiritual, aquest jardí serà probablement el més bell de Catalunya.

... i avui vagar unes hores pels camins d’aquestjardí ple de flors i amb l’aire saturat dels perfums de les herbes del país, descobrint a cada moment nous punts de vista, noves gràcies al mar i al a terra, constitueix una immensa delícia.

Per al nostre gust Cap Roig és en conjunt l’obra més reexida de la nostra costa, amb gran superioritat sobre totes les altres.

Josep Pla, Tres guies, OC vol. 30, pg. 116-119