Diuen que tothom fa les coses com vol, que ara no hi ha modes que valguin.
Diuen que l'important és sentir-se bé i feliç en com es fan aquestes coses.
Diuen que a vegades valen més les imatges que les paraules.
I jo us pregunto: heu anat mai a una cerimònia com aquesta?, quina marxeta que porten!
Entrades
10 comentaris:
La veritat es que no , coi quina marxa.
Ostres!! quina marxa que porten! Molt bó aquest video.
De sobte, m'han vingut ganes de casar-me, i mai no he volgut fer-ho! Brutal l'entrada de la núvia, moment estel·lar. Amb uns amics així... a la fi del món.
Doncs jo sí!!!! La meva millor amiga es va casar ara tot just ha fet dos anys a Nigèria. Primer es van casar pel civil i al convit, quan tots els convidats eren dins el menjador, les dones més joves vam haver de «sortir a buscar els nuvis», que eren al pati de la casa, i amb música de fons que la parella havia triat, les dones els «empenyíem» ballant fins a la sala. Va ser moooolt bunik i mooooolt divertit! Hi havia com una mena de joc, que ells no volien entrar i nosaltres els havíem d'anar empenyent... i vinga!
Va ser molt, mooolt guapo! I després de dinar encara hi va haver més ball: els nuvis han de ballar per als convidats, i alguns dels convidats surten a ballar amb la parella i els van llançant bitllets per sobre si creuen que ho fan prou bé! hehehe
Va ser mooooolt bunik! :D
Aixó sí que és tenir ritme.
I tot passava abans del convit. No en sabem la continuació quan ja anessin tots plegats una mica gats.
M'esperava veure si s'hi afegia la iaia de la segona fila a la dreta... m'he quedat amb les ganes.
Ha, ha, ha i ha, ha, ha. Molt marxós el casament.
Uufffffffffff!!! Divertidíssim i original!!
Com canvien els temps!! jajajjajaja
És una esglèsia, oi?... els casa una dona??
M'encanta aquest esperit!!
M'ha encantat!!! És súper alegre, quin bon rollo!!! :-))
Que guapu!
Publica un comentari a l'entrada