diumenge, 26 d’abril de 2009

La guerra de l'enciam


L'any 1986 Espanya entrava a la Unió Europea. Un dels sectors que va viure amb més polèmica aquest pas, va ser el del món de l'agricultura. La incertesa de la repercussió que tindria en el camp de la producció i de les exportacions, omplia de neguit la gent que vivia del camp. Els excedents en la producció de llet que feia preveure un abaratiment per sota del cost, les fruites i les verdures que haurien de competir amb les de països com França, membre consolidat a la Unió Europea, creava pors i especulacions de futur.
En aquest context, apareixia la cançó de la Trinca: La guerra de l'enciam (incorporo la versió castellana perquè és més ben gravada i permet copsar més la contundència de la cançó).



Portem més de vint anys a la Unió Europea, i si bé és cert que Espanya és un dels països que més s'ha beneficiat durant aquest temps dels fons estructurals, també cal que fem un cop d'ull a la situació en què ha quedat el món de la nostra pagesia.

La pagesia tradicional que passava de pares i fills ha derivat en una agricultura industrialitzada, en la qual importa més el coneixement científic que el de la natura de l'entorn i el medi ambient.
L
a ramaderia ha derivat en una situació més extrema ,encara. Els ramaders es converteixen en treballadors a compte de grans companyies que estan més capficades en l'acceleració de la producció que en la qualitat.
Si
a Catalunya el nombre de pagesos, el 1960 era de 275.000, a principis del segle XXI era de 67.700.
Com a conseqüència, un bon nombre d'espais de cultiu, de pastura i forestal han estat abandonats i deixats erms, situació que se suma a la degradació que pateix el medi ambient, sobretot per l'abús de fertilitzants químics i de pesticides, elements que no sabem com influeixen indirectament en la nostra salut.








dijous, 23 d’abril de 2009

Apaga aquests ulls meus...

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar
vers tu
i sense boca podré encara
conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré

amb el m
eu cor com si fos una ;
para’m el cor, bategarà el cervell;

i si a
l meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer Maria Rilke



Us desitjo un bonic dia de SANT JORDI


dissabte, 18 d’abril de 2009

Que tinguem sort

Una bonica música, una bonica lletra. Un Lluís Llach en dos moments. Tres moments per a diferents comiats.





Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Lluís Llach



*


*

*

Una curiosa descripció del vestit tradicional català



El traje usado por el hombre Ampurdanés era tan ancho de calzón (cuixot) como ajustado de cuerpo, precisamente en el extremo superior, a propósito para arremangar-se; alto hasta el sobaco y sostenido por unos tirantes de seda abigarrados, cuyos extremos delanteros para más lujo caían ondulantes sobre el delantal del pantalón, y este delantal del ancho de la mitad delantera del cuerpo que lo vestía, junto con la inseparable faja de seda, por supuesto colorada, que sólo servía de lujo visto el hombre por detrás, pues la parte delantera la cubría el gran delantal descrito y en cuyos dos lados caían descuidadamente las dos extremidades o cabos de dicha faja. Cubríanse la parte superior del cuerpo con una chaquetita o chaleco tan diminutos y extremadamente cortos que más bien parecían hechos para desabrigo que no para abrigo, coronando semejante traje una gran gorra colorada (barretina vermella) de unos cuatro o cinco palmos de largo, tal que para poderla sostener sobre la cabeza había de plegarse en tres o cuatro dobles, obligando a su dueño a marcharse tieso, altivo y arrogante.

Breves observaciones a la historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas por D. Miguel Torroella y Plaja, 1917





dijous, 16 d’abril de 2009

Un petit homenatge per a un gran cineasta

El dia 16 d'abril de fa 120 anys, va néixer una de les persones més emblemàtiques en la història del cinema: Charles Chaplin.
Un bonic vídeo per a un petit homenatge:


dimecres, 15 d’abril de 2009

CANÇÓ DE PLUJA


No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?


No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Josep M de Sagarra

dilluns, 13 d’abril de 2009

L'abril en dites


Suposo que la majoria d'aquestes dites ja us són familiars. Que plogui a l'abril, segons les dites, és habitual i profitós.



Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós.

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.

Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós.

A l'abril cada gota val per mil.

A l'abril, no et treguis ni un fil.

De principi a fi, l'abril sol ser roí.

A l'abril, aigües mil.

Abril finat, hivern acabat.

Gelada d'abril, fam per tot l'any.

L'abril, rient, mata de fred a la gent.

L'abril fa el pecat i el març és l'acusat.

Trona l'Abril, ve bon estiu.



Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu

Abrils i senyors, són traïdors.

Altes o baixes, a l'abril les Pasqües.

Al llit, tot l'any és primavera.

A l’abril, ous a mils.


Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.

Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.