Els albercocs i les petites collidores

A cavall de l’hivern i l’inici de la primavera, els albercoquers s’omplen de flors de tons rosats, delicats, i de gran nitidesa.

A les flors, segueixen les primeres fulles, verdes, brillants. I d’aquí a uns mesos, els albercocs, de pell setinada, galta rojos, ens regalaran tots els gustos. Mentrestant, assaborim el poema de Josep Carner.

Diu Iris a Mirtila :

- Amiga , jo no sé...

¿ Tants d’albercocs li deixes

al vell albercoquer ?

- Oh Iris, prou m’agrada

menjar-ne pels camins

fent festa a la dolcesa

que em raja boca endins.

Però l’hivern arriba,

i vora el foc rabent

sentim a la teulada

ballar teules i vent.

I, bell atzar, la mare,

veient-nos entristits,

i com freguem els nassos

i con bufem els dits,

ens porta, riolera,

quan cau la neu a flocs,

un pot amb confitures

de préssecs o albercocs.
Josep Carner