dimecres, 24 de març del 2010

Un núvol blanc - Lluís Llach

El 24 de març de 2007 en Lluís Llach s'acomiadava dels grans escenaris, a Verges, el seu poble natal.

Les cançons que va interpretar van ser acollides pel públic amb grans aplaudiments i amb el reconeixement que es mereixia. Moments emotius que són de difícil descripció i quasi impossible de transmetre als qui no hi van ser.

De les cançons que va interpretar, Un núvol blanc és la que més em va impressionar pel sentiment de tendresa i d'enyorança que destil·la.

Avui, tres anys després tinc ganes de recordar-la amb vosaltres.





10 comentaris:

merike ha dit...

Només puc sentir Barry Manilow:) Necessitem un altre vídeo, aquesta s'ha eliminat.

Què t'anava a dir ha dit...

realment va ser un grna concert. molt emotiu

Eulàlia ha dit...

ei, lluis llac, gran, sempre gra, quan jo tocava la guitarra, el profesor sempre ens ficava temes de llac.

;)

Albanta ha dit...

Vaig estar alli, en Verges... També em va colpir aquesta cançò que el Llach li va dedicar a la seva mare quan va morir.
Inoblidable Llach.
Hem coincidit en cantant aquesta setmana....
Un petó Núria.

nur ha dit...

El millor sense cap mena de dubte! Jo no vaig ser al comiat del 2007, però vaig ser al concert del Camp del Barça l'any 1985 (i l'he vist i sentit en altres ocasions també remarcables), però aquell concert va ser molt emotiu i em va marcar molt.

Gràcies pel núvol, Núria! ;)

merike ha dit...

Gràcies pel canvi del video! Estic aprenent la persona. Dos mesos més jove que jo;) He llegit molt i conec unes cancons boniques però naturalment no puc comprendre la importància, transcendència, signíficat..
Sóc fan. Lluís Llach i Grande - Viquipèdia Salutacions!

Josep Lluís ha dit...

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

És impossible passar de puntetes.

Ferran Porta ha dit...

Per cert, en LLach el tindrem a Berlin per St Jordi. Us ho explico aviat :-)

Susanna ha dit...

És cert que ja han passat tres anys! Jo feia relativament poc que l'havia començat a entendre... :-(

Una abraçada!

El Pasadizo Oculto ha dit...

Sempre, sempre Lluis .. .. ..