dimecres, 14 d’abril de 2010

Núria Esponellà






Podria parlar de Núria Esponellà i explicar el que coincideixen totes les biografies, que va néixer a Celrà, que viu a l’Alt Empordà, que és filòloga i que va començar escrivint poesia.

Però amb això no diria gaire res que no pogués ser comú a qualsevol escriptor o escriptora.

De Núria Esponellà m’agrada dir que té una poesia entenedora, harmoniosa i que parla de sentiments i sensacions. Una poesia delicada i bella.


Oblit

Ens delim per delir la vida imaginària
i deixem que la faula del destí
ens guiï pels camins que ja hem traçat
sense saber que som els únics dibuixants
de la nostra existència; i fins i tot l’oblit.


Carta dins una ampolla de vidre

T'escric perquè no pensis a respondre’m
que has estimat intensament com jo,
sense deixar-ne rastre ni constància,
sense donar-ne fe als que hem inscrit

dins el vers solt que trena d'algun poema.
T'escric en el silenci del jo a tu,

que parla d'un amor desarrelat
de cap record que no naufraga en l’aigua,
de cap oblit, perquè hi retorna sempre.



Podria explicar que ha guanyat molts premis i que l’últim és el Premi Néstor Luján de novel·la històrica, però m’agrada més dir-vos que el llibre amb el qual ha guanyat el premi, la novel·la “Rere els murs”, no és només una novel·la ben feta, ambientada en el monestir de Sant Pere de Rodes i el seu entorn, sinó que és un brodat de vocabulari, culte i especialitzat (sargil, burell) i popular (restinyera, sedasser); d’expressions (llamp que el partís) i de descripcions d’una gran bellesa i precisió visual (un ble de cabells de color de les borles del castanyer). És un tractat remeier (i donarem aigua de borratja per fer-li baixar la febre)i un receptari d’època (bunyols de formatge, recuit i una gerra de vi dolç, sopa de cigrons amb cebes i cansalada).

Rere els murs són dues històries, dos models de vida que conviuen, la monàstica i la mundana, entrellaçant-se entre virtuts i defectes, anècdotes, bregues i fets històrics.

Núria Esponellà esculpeix amb precisió i el resultat és tant excel·lent com l’obra escultòrica del Mestre Peire, un dels protagonistes de l'obra.

I si en arribar aquí, us fa il·lusió, podem trobar-nos aquest dissabte, dia 17 d’abril, a les 20.30h, a Pals, a l’Era d’en Saulot, on podreu escoltar l’escriptora en l’acte de presentació del llibre que col·laboro.

Només em resta dir-vos una cosa: Us recomano que llegiu el llibre, us agradarà. En estils diferents, perquè cap escriptor o escriptora és igual que un altr@, no crec que m'equivoqui en dir que Núria Esponellà, és la nova Mercè Rodoreda de la literatura catalana.



2 comentaris:

Eli ha dit...

Són bonics aquests versos!!!
Prenc nota de la recomanació!

:-D

zel ha dit...

Ui, ja la conec, i de ben a prop, però no serà aquí on digui què en penso, indubtablement ha treballat per arribar aquí...