dilluns, 5 d’abril de 2010

Titelles


Joc de titelles

So de fusta i fils

Clinc, clac, clinc, clac.


Veus compassades

Mà enlaire, peu enllà,

Somriure d’infants.


Ning, nang, ning nang,

Sona la música,

Màgia i fugacitat.


Adéu, adéu instant.

Marta Enric

3 comentaris:

Joana ha dit...

M'agraden les titelles. Una còpia de la vida mateixa.
El poema ho diu ben clar!
Bona setmana Núria!

Thera ha dit...

Que bonic!

Valentí ha dit...

Hi ha moments... que ja se'n han anat quan te n'adones, oi? I un só, o... te'ls torna.

La veritat és que el temps se'n va. El consol és que, a voltes, la poesia el torna.

Llavors ens apreta el cor però estem, o som, un xic millors!