Avui us regalo unes fotos que em fan molta il·lusió per moltes raons, però sobretot per dues:
Primera: les ha fetes i me les ha regalades la meva neboda.
I és clar, em cau la bava!
Sovint, la importància de les fotografies rau més en què ens transmeten que no en la qualitat tècnica. És clar, que si les fotos són tècnicament ben resoltes, seran fantàstiques, però les sensacions i la il·lusió que ens produeixen les fotos fetes per una persona estimada o com a record d'un instant o d'un paisatge, són emocionalment insuperables.
Segona: la Júlia, no té setze, ni disset anys. És una alumna de primària, d'una escola del nostre Empordanet, que ha après, igual que el seu germà, Pol, a conèixer, estimar i respectar la natura. Per això, li agrada tant fotografiar-la.
Precioses Júlia!
Entrades
3 comentaris:
No m'estranya que t'agradin tant, Núria. A banda de ser maques pel que retraten, són de la teva neboda! Si vols que parlem de com de preciosos són els nebots, parlem-ne; segur que no ens fan callar ni sota l'aigua :))
Precioses, Júlia!
Endavant!
Entre tot fa un conjunt més que recomenable.
Publica un comentari a l'entrada