No té, em penso, el mínim dubte que la immensa majoria dels homes van pel món amb la bragueta botonada. És probablement una de les conquestes de la civilització més admirables. Però també és cert –i no ho dic pas per molestarels pusil·lànimes- que hi ha una quantitat de persones que no es corden mai la bragueta. Aquetes persones, quan van en una reunió, produeixen amb el seu descuit un moment d’irrisió general. “Però Cèsar, corda’t la bragueta, quina vergonya!”, vaig sentir un dia una senyora, en un saló, parlant d’aquesta manera al seu marit, angoixada. Vaig comprendre que l’escena havia passat altres vegades, perquè el marit no es precipità pas, avergonyit, nerviós i pàl·lid a cordar-se-la, sinó que ho féu d’una manera compassada com si fos un acte d’administració ordinària.
La meva petita experiència sobre aquesta classe de persones és que tracten aquesta part dels pantalons amb un descuit notori i accentuat. Són persones que per una o altra raó estan embadocades o distretes, o obsessionades. Quan es vesteixen se’n descuiden i el fet produeix les escenes abans esmentades.
Les persones que en aquest país són considerades perilloses la porten molt ben cordada.
Notes disperes, Josep Pla
Entrades
3 comentaris:
Una senyora jove –em sembla, en efecte, que es tracta d'una senyora jove– em comunica en una carta la seva disconformitat amb un escrit meu en el qual es diu que la felicitat és indescriptible i, si més no, imperceptible. Jo havia dit que la salut, com la felicitat, consisteix a no sentir-se viure –i el dolor, per tant, a sentir-se viure– i que el que no se sent no es pot descriure utilitzant la gramàtica normal i corrent. Ara, el que jo em creia que era una vulgaritat massissa ha produït la disconformitat d'aquesta senyora, la qual em comunica amb una graciosa petulància «que (ella) és una persona absolutament feliç».
Artìcles amb cua. La felicitat. Josep Pla.
Ha,ha,ha. Molt actual.
Avui nomes passo a deixar-te les meves salutacions.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada