divendres, 7 de gener del 2011

Plantar sobre la terra



Plantar sobre la terra

els peus. Ja no tenir

por. Sentir com puja

la saba, amunt, amunt.

Créixer com un arbre.

A la seva ombra

aixoplugar a algú que

també se senti sol, sola

com tu, com jo.


Montserrat Abelló

D’El blat del temps, 1986

4 comentaris:

Alberich ha dit...

Un bonic poema que enalteix les ganes de viure.
Salut

Anònim ha dit...

Bé, Núria

Tan senzill com efectiu


salut i peles

Joana ha dit...

És com tornar a començar després de l'impàs nadalenc.
Alçar la vista i veure el cel :)
Bon diumenge Núria

Manel ha dit...

Mirant a dalt
només el mar de boira espessa
deixa veure les ones de cotó

Udola el vent entre els pins
estem mullats i fa fred
protegida en el teu pit
aixopluc dels meus plors
com boira dels meus ulls

Riu avall, el corrent arrossega
el començament d’un amor.