dimecres, 2 de febrer de 2011

Terra de pas, terra d'acollida


“D’un quaranta a un cinquanta per cent de la població de Catalunya és nucli immigrant. N’hi ha que diuen que ja arriben a la meitat, i d’altres que el nombre d’immigrants la sobrepassen. Els qui fan enquestes, que ho saben tot, vaticinen que l’any 2000 serà molt més abundant l’element foraster que l’autòcton dintre els cinc milions i mig d’habitants que calculen que tindrà en aquella data Barcelona i la seva província. I que, si se segueix aquest ritme, l’any 2040 no hi haurà catalans o almenys catalans, diguem-ne purs.

(...) És clar, el que passa és que no acabem de decidir-nos a anomenar catalans els qui han nascut aquí de pares de fora.

(...) Sembla que hem quedat que, als reductes suburbials, el percentatge de catalans és baixíssim. I això no obstant, segueix essent Catalunya, allò? Són catalans els seus habitants? Si fem cas de la teoria que la terra és la que fa els pobles haurem d’admetre que allò és Catalunya, qui ho dubta!, que allò és terra catalana, puix que cau dintre els seus límits. Ara bé, que els seus habitants siguin catalans, tot i la teoria exposada, ja són figues d’un altre paner. De moment ens quedem indecisos. Després diem que no, o que ens sembla que no; almenys a i al primer cop d’ull, és la impressió que ens fa; fins i tot després de rumiar-hi una mica encara podem seguir opinant que no. Però pel que fa a si seran catalans pel que fa a aquesta pregunta, ja no podem seguir dient que no, ni tan sols de primera impressió. Les criatures que neixin seran catalanes. Categòricament.”

Els altres catalans, Francesc Candel, Edicions 62, 1964

Catalunya és terra de pas, terra d'acollida i, des de fa molts segles, acull persones que marxen del seu país o del seu territori amb la il·lusió de cobrir les necessitats bàsiques i aconseguir un nivell de vida millor. Aquest fragment del llibre “Els altres catalans”, de Paco Candel seria vàlid avui dia. Moltes de les reflexions que llegim en aquests textos, no fugen del que sentim en el carrer.



3 comentaris:

Lale Mur. ha dit...

Bon dia, Núria. Ara és Catalunya - la terra acollidora, demà pot ser un altre poble. Això passa amb molts pobles, així és la globalització!

Els que es senten catalans, es sentiran catalans siguin on siguin.

Què visqui la terra de pau!

Gregori Samsa ha dit...

El professor Folch va dir:
" Els autòctons són forasters arribats de fa temps"
molt encertat, al meu entendre

salut

Manel ha dit...

"Els altres catalans".....Era molt difícilfer una definició.Una persona por recordar tranquil.lament la seva terra..Un cop havies explicat a l'immigrant que fer-se català no significava trai ni la seva terra ni la seva gent, l'immigrant ho entenia.No tens perque renegat de la teva cultura (castellana) d'origen per incorporar-te a una altre d'adopció, admetent per ambdues parts influéncies reciproques i el vaivem culturals que tot aixó produix. S'ha de tenir respecte per tot, per la teva cultura com per les dels altres.
(Petit extracte de El Manifest Candel recollit al llibre "La Providència es diu Paco" biografia de Francesc Candel per Genís Sinca