dissabte, 21 de gener de 2012

Tantes vegades



És un parany de foscor
És un verí que t’atrapa
I et torna fràgil, poruc
Però et canvia la mirada
És un lloc desconegut
És un camí de pujada
És un rellotge aturat
L’únic secret que guardaves

És qui et despulla de nit
I envaeix els teus somnis
I et roba els sentits
És una ferida oberta
És un interrogant

És fugaç, és etern, és estrany
No sempre és fàcil
És secret, és malalt, passatger
És tan estrany

Que per més que passin els anys
Per més que caiguis, t’aixequis, t’amaguis
Ell sempre t’acaba trobant

Perquè tantes vegades l’amor té la respostes
Tantes vegades se’n va però sempre torna

És un destí que se’n va
Al mateix temps que s’apropa
És indecís, capriciós,
És tot allò que t’envolta

És la cançó del silenci
Que et canta a la orella
Si tanques els ulls
És la paraula que busques
Davant del mirall

Pot ser cruel però és tan dolç que al final
Sempre t’atrapa
I et fa únic i tan especial
Que et fa vulnerable

Perquè tantes vegades l’amor té la respostes
Tantes vegades se’n va però sempre torna
I t’atures i el mires als ulls mentre el món dona voltes
Que l’amor dona voltes i és cec, és una nòria