dilluns, 12 d’octubre del 2009

Un cant a la tardor, un poema sublim, uns versos de Verlaine, recitats i musicats, un bonic regal per a aquest dia de tramuntana

.



Chanson d'automne

Les sanglots longs
Des violons
De l'automne
Blessent mon coeur
D'une langueur
Monotone.

Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure

Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.

Verlaine (1844-1896)






1 comentari:

Càndid ha dit...

No és un bonic regal. És un regal magnífic.
Una bona tramuntanada, i demà vaig al cap de Creus...
Gràcies, Núria.