Hi ha un munt de vídeos, de gravacions, de la Sílvia, la nova dea de la cançó. No deixa de sorprendre'm, però, que en un món on l'espontaneïtat, la quotidinitat pesen poc, la Sílvia, amb el seu pare, ens cantin dins del marc d'un dels llocs més emblemàtics de Palafrugell: el Casino Fraternal.
El contrast de les veus i les pells treballades dels palafrugellencs que s'ajunten cada tarda per jugar a la botifarra, a la brisca o a escacs, i de la pell delicada i la puresa de la veu de la Sílvia, em fan posar la pell de gallina.
2 comentaris:
Em fascina la veu de la Sílvia i m'emociona veure el Fraternal, a través de la pantalla, des de la distància.
La catosfera em porta a casa. Gràcies.
genial i preciós!
Publica un comentari a l'entrada