TA
LA TARDOR
Les fulles
seques fan rotllana,
saltironant
d'aquí i d'allà
i
dintre el bosc la tramuntana
sembla
la cobla, al lluny sonant
Popular
LA TARDOR
Ja ni tinc, ja no tinc,
Ja no,
vull ni voldria.
Què no
sóc? Què no tinc?
Una
cosa que el temps
inclement
em prenia.
Si no
sóc i no tinc
tal
com era i tenia,
per
orgull ho demano
no ho
prendria.
CLAROR
DE TARDOR
És la
claror daurada de la posta
d'un
dia de tardor
que
veig els teus ulls i
que
m'ofrenen
la
teva tremolor.
És
aquell deix cansat, com d'arribada,
després
de tràngol forts,
a
l'esperat recer on tots els somnis
troben
la pau dels ports.
És el
somriure lleu, la veu sonora
d'haver
estimat ja tant,
que em
prenen dolçament i se m'emporten
sense
saber on van...
Rosa Leveroni
3 comentaris:
Poemes molt guapos
especialment la Leveroni
em sembla que era una paia amb gran sensibilitat i talent
salut i peles
Núria, saps on és aquest mas tan acollidor que acompanya els poemes? M'hi he topat mentre gaudia una estona del teu bon gust aplegant paraules, idees, imatges i sons. Per molts anys!
Hola Roser!!!, Sí, sí que sé on és. És a Fitor, a les Gavarres. La foto és feta meva.
Què tal? Com estàs?
Et dic el meu correu: nuriaupi@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada