Admiro la majestat del xiprer,
la fulla tan ben dibuixada del roure,
la tendresa dels pollancs, i l’escabellament
dels desmais, però el meu arbre,
per discret, per la seva fulla perenne,
la soca rugosa de suro, és l’alzina sagrada.
les Gavarres, totes un alzinar, a l’hora
de la posta quan el sol les besa de biaix,
semblen de vellut.
Mercè Rodoreda
Entrades
