El tema de la son i el somni són molt presents a la pintura anglesa de la segona meitat del segle XIX. El son es pot entendre com a extensió de la mort, de la inconsciència o de la reflexió introspectiva que ens transporta lluny del temps i de l’espai.
Amb aquest tipus de pintura s’identifiquen els Prerafaelites, el corrent pictòric nascut a l’Anglaterra d’aquells anys.
Una pintura que s’inspira en la literatura i per a la literatura, plena de sensacions estètiques, on la natura té un protagonisme especial – cal conèixer la natura per saber-la expressar- i la delicadesa de les formes i la intensitat dels colors transporten cap al detallisme i una puresa de línies que es transformaria i extrapolaria posteriorment en l’art nouveau.
Una pintura, amb la qual volen transcendir al pla mític dels sentiments més purs, més essencials, que sorgeixen de l’ànima i que no són adulterats per la fredor d’una societat industrialitzada.
A Catalunya, els Prerafaelites van influir en el Modernisme, especialment en Alexandre de Riquer, considerat l’artista més polifacètic del modernisme català i a qui pertanyen aquestes dues pintures que podem contemplar tot seguit.
Entrades
