Conten que la rosella deu el seu significat més universal al mite de Demèter (Ceres) i Persèfone (Proserpina). Demèter, deessa de la terra fecunda és inseparable dels camps de cereals, on floreix amb preferència la radiant rosella. La figura de Demèter porta gairebé sempre manats d’espigues i roselles.
Ens conta la llegenda que, un dia, Persèfone, la filla de Zeus i de Demèter, era en un prat collint roselles. De cop, va obrir-se la terra, i Hades, déu del món subterrani, va sorgir de les tenebres i s’emportà Persèfone per fer-ne la seva esposa.
Demèter, ignorant on era la seva filla, començà a recórrer el món per cercar-la i va prohibir que la terra produís cap mena de fruit fins que no fos trobada. Davant d’aquella amenaça, Zeus va intervenir: manà a Persèfone que passés cada any tres mesos amb Hades, en el regne subterrani i nou mesos a la terra.
Per això, la terra dorm els mesos que dura l’hivern i es desperta amb el retorn de Persèfone que porta el bon temps.
Llegendes i mites de les flors. Edicions Elfos
Entrades
