La llengua catalana és indefinidament apta per a l’expressió científica i per a tots els nivells d’expressió i de comunicació” (Declaració sobre la unitat de la llengua catalana – IEC, Barcelona, 1978)
L’època accelerada que ens ha tocat de viure, -en què diàriament la ciència i la tecnologia innoven-, comporta la generació i posada en circulació d’un gran nombre de termes procedents, majoritàriament, de l’anglès.
Cal que siguem capaços de destriar...
...els termes o paraules el manlleu dels quals és del tot inevitable perquè no tenen cap paraula de significat semblant en la nostra llengua
dels que...
no en tenim una necessitat real perquè tenen un equivalent viu en llengua catalana o que són de fàcil traducció, -però que la societat, sense capacitat de reacció immediata, els ha incorporat automàticament, perquè els ha sentit o llegit , o perquè altres llengües també els utilitzen. Aquest seria l’exemple del blog versus bloc.
Per això, penso que:
S’ha d’establir un equilibri entre l’admissió dels mots necessaris i els que s’incorporen indiscriminadament, per comoditat o per “falsa modernitat”.
Entrades
