El Gran diccionari de la llengua catalana defineix la paraula "enigma" com a: “Dita de sentit obscur i inexplicable”. Però... en coneixes, d’enigmes? N’hi ha d’antics, la fama dels quals encara perdura.
Uns d'aquests eren els que l’Esfinx de Tebes proposava als passants. Si no els resolien els devorava.
Dels molts enigmes que recitava, el més habitual era el següent:
«Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar?»
Ningú aconseguia trobar la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. Aquest va respondre:
«És l'home. Va de quatre grapes quan és petit. Fa servir les dues cames durant la major part de la vida i el bastó quan és vell.»
Un altre enigma era:
«Són dues germanes,una de les quals engendra l'altra i, al seu torn, és engendrada per la primera.»
L’enigma feia referència al dia i a la nit, que en grec són dues paraules femenines.
La reina de Saba també va plantejar tres enigmes al rei Salomó i el fabulista Isop va ser contractat per resoldre els enigmes que havia de respondre el rei babiloni Lícer.
Un d’aquests darrers deia:
Hi ha un gran temple sostingut per una columna i aquesta està envoltada per dotze ciutats. Cada una té trenta arcs i al costat de cadascun hi ha dues dones, una de blanca i una altra de negra.
La resposta sembla simple, sobretot, quan se sap: el temple simbolitzava el món, la columna representava un any, les dotze ciutats els dotze mesos i els seus trenta arcs els trenta dies de cada mes. Les dues dones eren el dia i la nit.
Entrades
