Primer de tot va constatar que tothom li girava l’esquena i li feia el buit.
Després, trist i abatut, sense saber com actuar ni què dir, es va jurar que intentaria fer el que calgués perquè el consideressin un bon amic i veí, encara que tingués un color diferent.
Ni tan sols sabia per què aquell detall el feia diferent, o especial, o pitjor, o...
Perquè era evident que ser blanc semblava una cosa horrible. Espantosa.
- Escolteu – va demanar.
Res; no li van fer gens ni mica de cas.
- Sisplau, si em deixéssiu...
Un altre cop el mateix. Indiferència absoluta.
(...)
... va aprendre el valor de la paraula “paciència”.
I el d’altres, més difícils d’assimilar, com ara “solitud”, “menyspreu” i, fins i tot, por.
(...)
Aquest no és un fragment d’una novel·la basada en els sentiments que provoca el racisme en les persones adultes.
És un fragment de la història per a jovenets, Un cabell blanc en un cap pelut, de Jordi Sierra i Fabra, en què les aventures i desventures d’un cabell blanc enmig de cabells de color negre serveixen de pretext a l’autor per conduir els joves cap als valors del respecte vers totes les persones, siguin del color o la procedència que siguin. Respecte vers les històries, emocions i sensacions plurals.
Entrades
