Encara?

En el Cens de població i habitatges de 1991 l’INE va canviar l’expressió “sus labores” per “tareas del hogar”.

... la dona com a ésser diferent, caracteritzat pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.
El resultat pràctic d’aquestes dues concepcions era gairebé el mateix: la dona s’havia de reservar per a la maternitat i la família (àmbit privat), mentre que l’home estava destinat al món laboral, la política, la cultura, etc. (àmbit públic).

La dona, dons, havia d’enfocar la seva vida professional a fer d’esposa i de mare, i per tant calia orientar la seva educació cap a aquest objectiu: L’accés de la dona, des de ben petita, a l’educació en igualtat de condicions que l’home li estava barrat.
De fet, el nombre de nenes matriculades a les escoles era molt inferior al dels nens. A més, els nois i les noies estaven separats a l’escola, ja que l’educació que rebien els uns i les altres responia a dos models diferents.


Així, les noies dedicaven més temps a la religió (doctrina cristiana) i a les labors, mentre que les disciplines intel·lectuals bàsiques, com ara llegir, escriure i comptar, eren tractades de manera superficial: L’any 1898, es recomana que de les trenta-sis hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de matèries. L’accés de la dona a la universitat era ple d’obstacles.
Condició social de la dona- IES Montilivi. Fragment tret d’internet.

En el llibre “El libro de la mujer”, publicat el 1979, a la pàgina 298, podem llegir:

“ El trabajo puede distribuirse de la siguiente manera: por las mañanas hay que limpiar las habitaciones, el lavabo y la cocina, hacer las camas, efectuar la compra para todo el día y hacer la comida del mediodía.
Por las tardes, arreglar la cocina, ocuparse de la ropa, hacer recados –que sirven muy bien para cambiar de ambiente e ir de tiendas, y que tanto gusta, en general a las mujeres-, ocuparse del baño de los niños, etc.
Como puede verse, en una casa nunca se acaba el trabajo. Si además de todo ello, se desea descansar un poco (quin luxe!) telefonear a alguna amiga o bien recibirla en casa, o leer algo –pues es preciso cultivar el espíritu (déu n’hi do!),- se comprenderá fácilmente que la profesión “sus labores” ocupa suficientemente todas las horas del dia de la valerosa ama de casa.

I ara... Tareas semanales (primer respira...)



Los lunes, además del trabajo diario (dit abans) hay que preparar la ropa para la colada y lavar las prendas especiales.
El martes, después de las labores cotidianas, o mientras hacemos la limpieza de la casa si se tiene máquina de lavar, hay que hacer la colada. Por la tarde, de ser posible, planchar lo que se lavó el día anterior.
El miércoles será el día más atareado de la semana, pues el planchado de la colada es cosa larga y minuciosa ( i que va molt bé per la circulació)

El jueves por la mañana se dedica a la limpieza a fondo del a mitad de las habitaciones de la cas y por la tarde a la costura i repaso de la ropa de la colada.
El viernes hay que terminar la limpieza a fondo de la casa.
El sábado es un día relativamente descansado, ya que, con la casa y la ropa limpia (no compta amb la que s’ha embrutit en tots aquests dies?), podremos dedicarnos por entero a las preparaciones culinarias del domingo y , HASTA SI SE APURA UN POCO el trabajo u simplificamos al máximo la cena, se puede descansar por la tarde (Què dius, quins luxes!!!)

Això succeïa el 1979, però tot i que per sort el context és diferent, no deuen haver canviat gaire les coses quan ahir llegíem que:

El 30% de les mestresses de casa barcelonines d'entre 16 i 64 anys consumeixen psicofàrmacs per combatre malalties mentals com l'ansietat, la depressió o l'insomni.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Treball i Salut a Barcelona, elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona i en què es fa una radiografia de la població d'entre 16 i 64 anys de la ciutat.
L'estudi no ha analitzat només la salut laboral del treball remunerat sinó també del domèstic, i entre les principals conclusions destaca que encara hi ha fortes desigualtats entre gèneres. A causa d'aquesta doble jornada laboral, les dones barcelonines tenen pitjors indicadors de salut.

Què és el que no funciona? Què fem malament?