Potser hauria de comptar fins a deu...

Aquest és un dels escrits que potser hauria de comptar a deu, abans d’escriure’l, a vint abans de publicar-lo, a zero abans d’eliminar-lo, però com que sóc de lletres, els números em fan mandra i no comptaré, per tant, deixeu desfogar-me.

Qui és la víctima: el programa de ràdio que emet habitualment Catalunya Ràdio a les tardes On vols anar a parar? No vull parlar de les persones que li donen vida a antena. L’únic que els puc retreure és que, com a oient, m’eduquen en un mal català. En aquesta moda de fer servir “el català que ara es parla”, no només aquest, sinó també en algun altre programa, prioritzen la modernitat, la espontaneïtat, a un model correcte de llengua catalana, no arcaic, però sí correcte. No conscients que no són una ràdio comercial, sinó la ràdio “de Catalunya” ens obsequien amb infinitat de barbarismes que ens ajuden a empitjorar cada dia més la nostra ja prou castigada llengua. Però tret d’això, no els encolomo cap altra culpa.

A qui donar-la? No tinc noms. El que sí puc dir és que o em faig gran (que també) i el programa només és destinat a un tipus de persones joves o no és de la qualitat que ens mereixem els qui estem acostumats a escoltar programes amb contingut com Catalunya Matí, L’ofici de viure o Mapamundi, per posar algun exemple. No puc entendre que per tenir audiència s’hagi de riure, per exemple, avui, d’un noi que va pels carrers d’una població fent quiquiriquí, o d’un altre, que aquest sí que conec- em haver-lo vist durant anys, que va pels carrers d’una ciutat amb un telèfon sota del braç i que la gràcia és que –segons algú- li diuen l’inventor del telèfon. El primer no ho sé, però el segon és un bon noi que no té prou habilitats per viure amb normalitat.

Convertir aquesta persona o aquestes persones en riota d’un programa de Catalunya Ràdio a la tarda, ho trobo pobre de contingut i mancat totalment d’ètica.
Em pregunto si parlar malament, fer enquestes amb preguntes absurdes i utilitzar temes de riure fàcil, però d’ètica discutible, són l’única manera d’atraure oients joves a les tardes.

Potser els qui esteu llegint aquest escrit no esteu d’acord amb mi i penseu que exagero. Segurament sereu més d’un i més de dos que direu que us agrada, sinó no entendria que fos a antena durant tant de temps. A mi no, no m’agrada i m’indigna haver de canviar d’emissora cada tarda que he d’agafar el cotxe.