Paraules de tardor

Les sensacions bàsiques de l’home semblen anar unides a moviments mecànics molt simples: la distensió primaveral, el recolliment de la tardor.

D’aquests dos moviments, quin és el més hedonista? Potser el segon. Recollir-se és cosa fina. Tancar les portes, una delícia. Limitar l’horitzó, arraconar-se al foc de la llar, un pur encant. Això és el que representa, potser, en aquets país, el temps de les castanyes: el moment àlgid de la vida d’interior després de la dispersió de tants de mesos.

Les hores, Josep Pla (Ed. Destino OC. 1971, p. 408)

La colonització cultural no para i això que en diuen la globalització farà que aquests dies, cada vegada més, el món tingui forma de carbassa. (...) Que la carbassa acompanyi les castanyes i els panellets, passi. Però que els substitueixi, no. I que de la vetlla de Tots Sants acabem dient-ne Halloween, que és la seva traducció literal a l’anglès, em sembla del tot inadmissible, a més de ridícul.

Composicions de lloc, Narcís Comadira. El País. Quadern.