Francesc Català- Roca, el fotògraf català

Francesc Català-Roca va néixer a Valls el 1922. Es va dedicar principalment al món de la fotografia industrial i d’il•lustració i a reflectir l’estudi del paisatge urbà i de l’etnografia.

Va col•laborar en revistes com Revista, Destino, La Vanguardia, o Gaceta ilustrada. El 1953 va fer la primera exposició individual dels seu treball de creació a Barcelona. A partir d’aquell moment, va il•lustrar un nombre considerable de llibres de tema artístic o de reportatges com Les cases pairals catalanes (1966), El Pirineu (1970), El que hem menjat (1981), Veure Barcelona (1984).



El 1951 i el 1952 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. El 1983 el Premi Nacional de les Arts plàstiques de mans del Ministeri de Cultura i el 1992 la Creu de Sant Jordi i la medalla d’or al mèrit artístic, el 1993.


Va morir a Barcelona el 1998. Deixà el llegat d'un arxiu de més de 350.000 fotografies a mans de l’Agrupació fotogràfica de Catalunya. Fotografies lúcides, silencioses, poètiques, properes, fotografies que reflectien la vida, sense enigmes ni manipulacions.
Francesc Català- Roca és considerat, per molts crítics, el fotògraf català més important del segle XX.

El set i mig, tornen els memes

Després de temps de no llegir-ne, ni de respondre'n, tornen els memes. Si més no en alguns blocs, i entre aquests, el meu. Com sempre, hi ha unes normes: 1. Incloure un vincle a la pàgina de la persona que t’invita i escriure al bloc les normes. 2. Compartir 7 fets, curiositats,... que ens vinculin 3. Convidar 7 persones 4. Fer-los saber que han estat convidats amb un comentari en el seu bloc. L'Albanta, que és l'amiga blocaire que em convida, parla de set fantasies sexuals, el Veí, d'un munt de sets, i jo... de set olors que m'atrauen:




L'olor de la flor de tarongina, suau i profunda alhora.



L'olor del sabó, en els armaris, a la roba, a la pell.



L'olor que segueix la pluja, en els jardins, en els boscos,...



L'olor de cafè torrat, l'aroma que en surt de la tassa,...



L'olor dels boscos, de la molsa, dels bolets



L'olor de l'aigua de mar, de les algues



L'olor fresca i sensual de la meva colònia preferida

Set olors, set passions per un instant.

I parlant de set i mig... si fossin setmanes i n'hi afegíssim dues... podríem recordar una escena tan sensual com moltes d'aquestes olors.

Passo aquest meme a:
Ruski's
Ara mateix
Llum de dona
Striper
Col·lecció de moments
Somriure és la segona cosa millor que pots fer amb la boca
Rebaixes

Gener té dues cares

El gener és el primer més de l’any del calendari gregorià. És el mes dedicat a Janus, el déu romà de les dues cares que es considerava el primer el déu de les llars romanes. La tradició associa les dues cares al sol i la lluna, al passat i al futur, combinació que pot afavorir les decisions sàvies per al present.



Gener també és un mes en què el temps té una importància cabdal. En són un reflex els refranys que podeu llegir tot seguit.

Gener és el mes primer
Gener nevat, estiu regalat
Gener fred o temperat, passa'l ben arropat
Gener fredolic entra bufant els dits
Gener atemperat o fred, no deixis l'abriguet
Gener sense gel, any de mel
Gener bonancer, febrer remoler


Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller
Gener amarat, mig any assegurat
Gener abeurat, febrer gelat
Gener mullat, bo pel camp, mal pel ramat
Gener sec, graner amb esplet
Gener polsós, any abundós
Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós

No he marxat...

Foto de Google

No he marxat, no us ho penséssiu pas, eh! Ja fa una setmana que no escric en el bloc i el cuquet de l'enyorament del text escrit comença a prendre forma... però encara hauran de passar uns dies perquè pugui robar minuts a les hores i gaudir atabalant-vos amb eles meves paraules, fotos, poemes... No m'abandoneu, eh! Tornaré aviat!

Bona nit

Bona nit, és una cançó d'Els pets, amb una lletra molt dolça i tendra que trobarem en el disc Bon dia, de 1997. Bona nit és poesia.





Vine aquí
sé que estàs cansada, els ulls se't fan
petits,
deixa'm abraçar-te,
tendrament i calla
que és molt tard i arriba l'hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
Dorm tranquil·la i diga'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
metre et dic a cau d´orella, bona nit.
Pel balcó, la lluna t'esguarda i sé que et fa
un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i diga'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d´orella,
bona nit molt bona nit.

Petites mostres de publicitat

Aquestes petites postaletes de publicitat (flyers) tenen encant. No em digueu que no. Les trobo tant boniques que des de fa uns anys les col·lecciono.

Reflexions en aigua-neu

Caminava per la vila. Començava a caure la tarda, els primers llums del carrer s’havien encès. A les botigues plenes de rebaixes, s'acabaven de guarnir els aparadors, de donar el toc atractiu, temptador. He sentit caure una gota, petita, freda. Potser era una sensació. Una altra. També freda, gelada. He mirat el terra. Res. El somriure de petits en una entrada. Unes mans dins un cistell de roba en liquidació. Quietud. S’han acabat les cançons dels altaveus, els crits d’infants empaitant-se, les anades i vingudes amb bosses i paquets de regals.

Una altra gota, i una més. He mirat a terra, he aixecat el cap al cel fosc. El contrallum d’un fanal ha descobert desenes de gotes que desfilaven unes darrere les altres, mig glaçades, en un joc de colors que s’apagava en tocar el terra o els objectes. He accelerat el pas. Començava a ploure aigua-neu. Tornava a casa. Feia molta fred. He pensat en les persones que no tenen una casa segura, en les que no tenen prou diners per comprar menjar, en les que no tenen roba. En les que no sabran com guarir-se, com refugiar-se d’aquesta aigua, d’aquesta neu, d’aquesta gelor.

Ha passat un cotxe, de pressa, amb el soroll del motor eixordador, accelerant. L'he mirat. Eren joves, molt joves. Han baixat del vehicle abrigats amb jaquetes de marca, amb sabatilles de marca, rient. Han entrat en un cafè. Aquesta nit no passaran fred. Aquesta nit no passaran gana. Seran inconscientment afortunats.

Tots plegats, els qui som a casa i sentim escalfor de la llar, tenim molta sort.

Finalment Austràlia

He anat a veure la pel·lícula Austràlia, en català. He hagut de desplaçar-me a Girona i adaptar-me a l'escàs horari ofert. A l'inici de la pel·lícula apareix una frase mestra, que dóna la clau de l'argument de la pel·lícula i que pot ser clau de qualsevol vida: A life lived in fear, is a life half lived Pel·lícula entretinguda, el paisatge que apareix en algunes escenes és fantàstic, tot i que es rendibilitza poc, donada la bellesa dels paratges d'Austràlia. La música és excel·lent. En teniu una mostra en els dos vídeos del Youtube que trobeu tot seguit.

By the boab tree - Ophelia of the Spirits




The Drover's ballad - Elton John

I en parlar de música i d'Austràlia, no podem oblidar Waltzing Matilda, una de les cançons més coneguda d'Austràlia. Era considerada, tradicionalment, la cançó que celebrava el desafiament de les persones pobres vers el poder de les persones riques i de l'estat autoritari que protegia el poder dels rics en contra dels interessos dels pobres. Va ser utilitzada també com a himne a la II Guerra Mundial.

Regal per a Albanta, una amiga que ha desaparegut temporalment

Tot i que St. Esteve t'ha robat, espero que els reis mags et retrobin i per si tenen aquesta generositat, et faig aquest petit regal:



Perquè el lila t'aporti la força lluitadora contra la violència. Perquè les olors i els gels i aromes t'acompanyin en aquesta sensualitat que gaudeix el teu bloc i amb què ens enriqueixes.

Que tinguis un bonic dia de reis!

Regal per a la Carme, per les pistes tan treballades i per la seva amistat

EL MEU REGAL DE REIS:




Una bonica cançó



Un bonic poema

EL TEMPS



No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova

És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
Miquel Martí i Pol


Una bonica flor


Un gran desig

Salut i felicitat!

Feliç dia de Reis!

Per a un amic visible que no sé si finalment ha trobat l'amic invisible, Feliç dia de Reis, Striper

Pensant, pensant...

He decidit que un bon amic, si no troba el seu amic invisible, es mereix un detallet. Per això...

Striper, sé que és poquet, però el dia de Reis et regalo aquesta bonica rosa.

Una delícia per al primer dilluns de l'any

PISTA 4

Hem coincidit posant aquesta foto en el bloc.

Amb aquesta pista, n'he posades el doble que tu

Feliç 2009

Des de l'Empordà,



us desitjo que aquest any que estem a punt de començar ens sigui excel·lent.


Feliç 2009!

Arriba l'Home dels nassos...

Avui és 31 de desembre ha sortit o sortirà l’HOME DELS NASSOS, un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l’any avui.

En el decurs d’avui s'explica que hem vist com l'home passava per un carrer proper o per la plaça. La quitxalla, engrescada, demana de sortir a veure’l.

Els infants s’imaginen una persona estranya, amb 365 nassos a la cara. No pensen que avui és dia 31 de desembre.



Joan Amades, en el Costumari català, explica que l'home dels nassos prové d'un personatge mític que simbolitzava l'any.


Així doncs, apa, què espereu, petits i grans, sortiu i a veure si trobeu el nostre Home dels nassos!

Pista 3

PISTA 3

La meva blocaire invisible... és una dona!

Pista 2

Font: Google

PISTA 2

El meu blocaire, la meva blocaire invisible pregunta, és contundent i eròtic/a alhora.

PISTA 1
El meu blocaire, la meva blocaire invisible té un bloc ple de sensibilitat.
Compartim la feblesa per un cantant català amb solera.