Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
Rainer Maria Rilke
Us desitjo un bonic dia de SANT JORDI
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
Lluís Llach
El traje usado por el hombre Ampurdanés era tan ancho de calzón (cuixot) como ajustado de cuerpo, precisamente en el extremo superior, a propósito para arremangar-se; alto hasta el sobaco y sostenido por unos tirantes de seda abigarrados, cuyos extremos delanteros para más lujo caían ondulantes sobre el delantal del pantalón, y este delantal del ancho de la mitad delantera del cuerpo que lo vestía, junto con la inseparable faja de seda, por supuesto colorada, que sólo servía de lujo visto el hombre por detrás, pues la parte delantera la cubría el gran delantal descrito y en cuyos dos lados caían descuidadamente las dos extremidades o cabos de dicha faja. Cubríanse la parte superior del cuerpo con una chaquetita o chaleco tan diminutos y extremadamente cortos que más bien parecían hechos para desabrigo que no para abrigo, coronando semejante traje una gran gorra colorada (barretina vermella) de unos cuatro o cinco palmos de largo, tal que para poderla sostener sobre la cabeza había de plegarse en tres o cuatro dobles, obligando a su dueño a marcharse tieso, altivo y arrogante.
Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós.
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós.
A l'abril cada gota val per mil.
A l'abril, no et treguis ni un fil.
De principi a fi, l'abril sol ser roí.
A l'abril, aigües mil.
Abril finat, hivern acabat.
Gelada d'abril, fam per tot l'any.
L'abril, rient, mata de fred a la gent.
L'abril fa el pecat i el març és l'acusat.
Trona l'Abril, ve bon estiu.
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
Abrils i senyors, són traïdors.
Altes o baixes, a l'abril les Pasqües.
Al llit, tot l'any és primavera.
A l’abril, ous a mils.
Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
Entrades
Comentaris
