Colors de primavera

En aquests dies en què la primavera comença a esvaïr-se i s'intueixen les primeres calors de l'estiu, passejar pels camps és un regal per a la vista.

Les olors dels camps, la llum intensa, es complementen amb una gamma de colors de gran bellesa, i alhora senzillesa. Les petites i poc valorades flors de camp dibuixen catifes arreu i en qualsevol indret, sense cap tipus de vegetació interessant, aparentment, apaerixen flors delicades i d'una bellesa efímera.

Us convido a contemplar-ne algunes.

Una rosa i un poema per aquest Sant Jordi

Abraça’m fort, ben fort, abans que acabi

el rerefons de lluna que ens aïlla

de comú acord contra la soledat,

en la claror de mans entrellaçades

mentre estrenyem l’espai de notes nues

i ens bressa una mateixa melodia.

Així esdevenim aquell ésser feliç que en els orígens

fou castigat pels déus.

Abraça’m fort perquè pugui servar

l’empremta de les mans,

el pou de les besades,

i convertir en lletra aquest instant fugaç

amb l’energia d’unes mans petites

i amb el cor abocat en el poema.

Vinyet Panyella

L'aventura

Us convido a escoltar aquest bonic poema de Josep Palau i Fabre:

SENSACIÓ

I

Pels vespres blaus d'estiu aniré pels conreus,
picotejat pels blats, sollant l'herba menuda.
Somiós, sentiré la frescor sota els peus,
deixaré el lliure vent banyar ma testa nua.

No pensaré en res, no parlaré per res,
mes l'amor infinit m'inundarà l'entranya.
I aniré lluny, ben lluny, de mi mateix després,
feliç, per la Natura -com amb una companya.

II

Pels vespres blaus i verds aniré pels conreus,
esgarrinxat pels blats i petjant l'herba fresca.
Sentiré palpitar la terra sota els peus
com si una dona nua s'oferís a ma destra.

Sens parlar, ni pensar, ni enyorar-me de res,
l'ample vent m'ompliria els narius i l'entranya.
I aniré lluny, molt lluny: allí on és defès
-tot sol, amb mi mateix- com amb una companya.


III

Pels vespres blaus de verd aniré al groc de l'aire
amb les cames ferides per espases de blat.
Sentiré sota els peus aquell ventre apagat
que les bèsties flairen amb un desig minaire.

I emmudit -el cap nu- irremeiablement,
em donaré amb furor al gran desig de l'aire,
i em deixaré bressar com una lleu sement
que fecunda una flor -altiva o solitària.

IV

En els blaus i en els verds, a l'estiu, prop de l'aire,
fecundat per llavors que prodigava el vent,
aniré, sense nord, com una rel dansaire,
per la muntanya amunt, cercant el meu ponent.

Vegetal -o animal- i sens bri de raó,
confós amb la natura ardent i solitària,
seré el pol.len que duu el vent de la tardor,
quan la tempesta brunz i s'alça l'alimària.

V

Sense blaus, sense verds, perdut en mi mateix,
conqueriré l'altura que el sol llaura.
Sense fred, sense vent, madura d'un sol bleix,
l'antiga terra encara trepitja Minotaure.

si la font ni la flor no troben la paraula,
la pedra la dirà com el meu front.
En el desig del vent se'n va la vella faula.
El front, la pedra, occeixen. -Resta el desig pregon.

Si tornes

Repetiré el meu nom i el teu també.

Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec

o, tal volta, un conjur.

De sobte et sento

molt a prop i el temor m'immobilitza

¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?

Em tanca els ulls un calfred i et contemplo

com a través dels vidres enllorats

d'una finestra.

Pren-me tot, si tornes.

Miquel Martí i Pol

Economia mundial explicada amb dues vaques

Socialisme:
Tu tens 2 vaques.
L'estat t'obliga a donar-ne 1 al teu veí.

Comunisme:
Tu tens 2 vaques.
L'estat se les queda i et dóna llet.

Feixisme:
Tu tens 2 vaques.
L'estat te les pren i et VEN la llet.

Nazisme:
Tu tens 2 vaques.
L'estat te les pren i et dispara un tret al cap.

Burocratisme:
Tu tens 2 vaques.
L'estat en perd una, muny l'altra i després se li vessa la llet per terra.

Capitalisme tradicional:
Tu tens 2 vaques.
En vens una i et compres un brau.
Fas més vaques.
Vens les vaques i guanyes diners.

Capitalisme modern:
Tu tens 2 vaques.
Vens 3 de les teves vaques a la teva empresa que cotitza en borsa mitjançant lletres de crèdit obertes per el teu
cunyat al banc.
Després executes un intercanvi de participació de deute amb una oferta general associada amb lo qual ja tens les 4 vaques de tornada, amb l'exempció d'impostos per 5 vaques.
La llet que fan les teves 6 vaques és transferida mitjançant un intermediari a una empresa amb seu a les Illes Cayman que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia.
L'informe anual afirma que tu tens 8 vaques amb opció a una més.
Agafes les teves 9 vaques i les talles a trossets. Després vens a la gent les teves 10 vaques trossejades.
Curiosament durant tot el procés ningú sembla adonar-se que, en realitat, tu només tens 2 vaques.

Economia japonesa:
Tu tens 2 vaques.
Les redissenyes a escala 1:10 i que et produeixin el doble de llet. Però no et fas ric.
Després rodes tot el procés en dibuixos animats. Els anomenes 'Vakimon' i incomprensiblement, et fas milionari.

Economia Alemanya:
Tu tens 2 vaques.
Mitjançant un procés de reenginyeria aconsegueixes que visquin 100 anys, mengin un cop al mes i que és munyin soles.
Ningú creu que tingui cap mèrit.

Economia Russa:
Tu tens 2 vaques.
Comptes i tens 5 vaques.
Tornes a comptar i et surten 257 vaques
Tornes a comptar i et surten 3 vaques.
Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka.

Economia Xinesa:
Tu tens 2 vaques.
Tens a 300 individus munyint-les.
Expliques al món la teva increïble ràtio de productivitat lletera.
Dispares a un periodista que es disposa a explicar la veritat.

Economia Iraquiana:
Tu no tens vaques.
Ningú creu que no tinguis vaques, et bombardegen i t'envaeixen el país.
Tu segueixes sense tenir vaques.

Economia suïssa:
Hi ha 5.000.000.000 de vaques. És obvi que tenen amo però sembla que ningú sàpiga qui és.

Economia francesa:
Tu tens 2 vaques.
Llavors et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè tu el que vols són 3 vaques.

Economia neozelandesa:
Tu tens 2 vaques.
La de l'esquerra et sembla cada dia més atractiva.

Economia espanyola:
Tu tens 2 vaques, però no tens ni idea d'on són.
Però com ja és divendres, baixes a esmorzar al bar que tenen l'Esport.
Si de cas, ja et posaràs a buscar-les dimecres després del pont de Sant Josep.

Economia catalana:
Tu tens 2 vaques i l'estat s'encarrega de repartir tal riquesa entre les autonomies més pobres.
Per això, al final l'estat et lliura un cartró de llet del DIA i si protestes et diuen insolidari.
Mentrestant, les autonomies pobres és mengen a la brasa les vaques i després protesten perquè no tenen llet i necessiten tenir vaques.
I és que els catalans ho volen tot per a ells.

Voldria endinsar-me

Voldria endinsar-me
en el teu esguard clar
i sentir el tacte
de les teves mans
llises, tendres, sense
senyals ni nafres.
Viure amb tu cada un
d’aquells moments en què
se t’aniran fent més fortes
i més dures. I sentir-te
cada cop més a prop meu.

Montserrat Abelló

Avui,... el 8 de març,... també es pot expressar amb música

Una caixa... un banc... amb humor

Heu rebut aquest acudit (?) No sé qui és l'autor, ni on va ser publicat, però és dels que ens permeten "estalviar" totes les paraules, perquè amb poques imatges, diuen molt.

Del Calendari dels pagesos als records de les lloques

El 28 de febrer de 1876 s’acaba la Tercera Guerra Carlina. Ho llegeixo en el Calendari dels pagesos que enguany compleix 150 anys.

Si no l’heu consultat mai, us el recomano. A part del calendari, els sants del dia, les hores de sortida i posta de lluna i sol, hi trobareu informació ben diversa i, a vegades, curiosa.

Hi podem trobar des de consells en vers:

Que lo pagès que no acut

Tots los dies a la feyna

Y deixa penjada l’eyna...

Cuan jemega ja ha rebut.

A un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions:

Març: Aquest és un dels mesos que registren una major activitat camperola, doncs s’ha de tenir cura dels conreus de cereals... A les parts més fredes es sembra la patata i a les càlides i protegides, cap a final de mes, el blat de moro, la remolatxa i els cigrons. (...) S’ha de tenir en compte que els pollets nascuts aquest mes i darrers del mes anterior són els més apreciats.

http://escolaseatp3a.blogspot.com/

I arribo en aquest punt i recordo, llunyanament, quan l’àvia tenia lloques i les vigilava perquè no abandonessin el niu quan covaven els ous i que, a nosaltres, terribles infants, no ens hi deixaven acostar perquè no les féssim fugir. Recordo la lloca, i uns ous, més endavant trencats i uns pollets, xops, petits, arrugats i un piulejar fi, prim i incisiu. El clam dels petits que cercaven aliment.
Unes setmanes enllà, els pollets s’havien convertit en uns pollastrets joves i valents que gambaven pel pati amb el coll aixecat i una mirada entre encuriosida i temorenca. El que no sabien era que la nostra mirada era igualment, una barreja de temor i curiositat, que desapareixia amb els dies, quan finalment ens trobàvem amb un pollastre que no tenia cap altre atractiu que no fos pel rostit de festa major.

Les garoines

Les garoines, aquests equinoderms que són motiu de pintures mesurades, dibuixen la seva silueta, sota les aigües transparents del nostre mar, a les minves de gener i el febrer.

Com cavallers armats, exerceixen un joc de moviments alterns amb punxes que s'alcen com esperons, de gradients tons violats i atzabeja.

La gelor de l’aigua no és aturador per a la captura, mesurada, d’aquests fruits deliciosos.

Les garoines, foc rogent entre les brases, ens deliten la vista amb un contrast de tons ardents que oscil·len entre el taronja vermellós al roig més agosarat i potent.

Assaborir-les i traspassar els límits de les sensacions és tot una mateixa cosa. Olor i sabor intensos, ens insinuen un glop tendre de mar que ens amara la boca.

Endevinar-les dins els tornassols de l’aigua, observar-les obertes indecentment al sol, paladejar-les amb els ulls clucs , amb pa, ametlles i una copa de vi, són plaers terrenals inoblidables.

El mar, mare, on és el pare?

Perquè plores mare?

Remor de mar agitada.

Perquè mires les onades?

Veig el far enteranyinat,

la teva mirada perduda

morta, mar enllà.

Aigua encrespada,

Per què ploren totes les dones?

On és el pare? La barca, els rems...

Llàgrimes, cristalls rompents,

sal a la cara, sal als peus...

Mar brava...

Crepuscle cruel vestit de fosc

Esgarips d’aigua furtadora

Pare!, mare,... on és el pare?

Marta Enric

Barça

QUIN BARÇA QUE TENIM!!!

Veure el partit d'avui i tot seguit l'anunci d'Estrella Dam, emociona.
Tothom coneix el Barça, és clar! Però com que no sé si tothom ha vist l'anunci de la cervesa, us el poso tot seguit. Un anunci ple d'estratègia, però també d'exaltació i d'orgull per la nostra terra.

Terra de pas, terra d'acollida

“D’un quaranta a un cinquanta per cent de la població de Catalunya és nucli immigrant. N’hi ha que diuen que ja arriben a la meitat, i d’altres que el nombre d’immigrants la sobrepassen. Els qui fan enquestes, que ho saben tot, vaticinen que l’any 2000 serà molt més abundant l’element foraster que l’autòcton dintre els cinc milions i mig d’habitants que calculen que tindrà en aquella data Barcelona i la seva província. I que, si se segueix aquest ritme, l’any 2040 no hi haurà catalans o almenys catalans, diguem-ne purs.

(...) És clar, el que passa és que no acabem de decidir-nos a anomenar catalans els qui han nascut aquí de pares de fora.

(...) Sembla que hem quedat que, als reductes suburbials, el percentatge de catalans és baixíssim. I això no obstant, segueix essent Catalunya, allò? Són catalans els seus habitants? Si fem cas de la teoria que la terra és la que fa els pobles haurem d’admetre que allò és Catalunya, qui ho dubta!, que allò és terra catalana, puix que cau dintre els seus límits. Ara bé, que els seus habitants siguin catalans, tot i la teoria exposada, ja són figues d’un altre paner. De moment ens quedem indecisos. Després diem que no, o que ens sembla que no; almenys a i al primer cop d’ull, és la impressió que ens fa; fins i tot després de rumiar-hi una mica encara podem seguir opinant que no. Però pel que fa a si seran catalans pel que fa a aquesta pregunta, ja no podem seguir dient que no, ni tan sols de primera impressió. Les criatures que neixin seran catalanes. Categòricament.”

Els altres catalans, Francesc Candel, Edicions 62, 1964

Catalunya és terra de pas, terra d'acollida i, des de fa molts segles, acull persones que marxen del seu país o del seu territori amb la il·lusió de cobrir les necessitats bàsiques i aconseguir un nivell de vida millor. Aquest fragment del llibre “Els altres catalans”, de Paco Candel seria vàlid avui dia. Moltes de les reflexions que llegim en aquests textos, no fugen del que sentim en el carrer.

Expressions conegudes?

Pocs dies abans de vacances, parlava per telèfon amb un company de feina i li vaig comentar: amb tot l’enrenou de feina que s’ha de finalitzar en pocs dies i amb la documentació que s’ha de tramitar, enviar,..., m’hauries d’ajudar a resoldre un parell de temes perquè vaig amb un dimoni a cada orella.

I, a l’altra banda de l’auricular, vaig notar un silenci que s’allargava i de sobte... la veu va preguntar: què vol dir anar amb un dimoni a cada orella?

I em vaig sorprendre: podia ser que no conegués l’expressió? Si ja la sentia quan era petita...

I li vaig explicar: volia dir que anaves a mil, que tenies molta feina i tenies pressa i neguit per resoldre-la. Potser l’expressió moderna que se li assemblaria seria: “anar com una moto”.

I ara em pregunto: la feu servir aquesta expressió? La coneixíeu?

I ja, per acabar-ho d’arrodonir n’afegeixo una altra: A en Pepet o a la Pepeta, “ni cent matalassos li tapen el cul”, expressió que es fa servir per indicar que una persona és molt creguda, que té fums, o com algunes persones diuen “és un cregut o una creguda”. Aquesta sí, oi, i és que és més coneguda.

Ah! I feu servir la paraula gota per donar força a una negació?

Per exemple:

- I havia gota de pa a la bossa del pa? (pressuposa el no)

- No, ni gota

Plantar sobre la terra

Plantar sobre la terra

els peus. Ja no tenir

por. Sentir com puja

la saba, amunt, amunt.

Créixer com un arbre.

A la seva ombra

aixoplugar a algú que

també se senti sol, sola

com tu, com jo.

Montserrat Abelló

D’El blat del temps, 1986

La cerimònia japonesa del te

Fa uns dies, vaig poder assistir a una cerimònia del te japonesa. Quan em van convidar em va venir al cap el te i les pastes angleses. Però pel to cerimòniós i la importància que li donaven, de seguida em vaig adonar que no es tractava d'anar a prendre el te a mitja tarda, d'acord als costums anglesos, sinó de quelcom especial, que intentaré descriure.

Japó és un país amb força cerimònies tradicionals. Una d’aquestes és la cerimònia del te, una cerimònia que té una estètica que la fa diferent de qualsevol altra.

El te més utilitzat a Japó, per a la cerimònia, és el te verd en pols, que s’anomena matxa. És un te molt refrescant i suau, de color de jade.

Japó va introduir el te al voltant del segle VIII, tot i que el matxa no va entrar fins el segle XII. Un dels tes més famosos és el de Uji, procedent de la zona propera a Kioto, on es diu que es produeix el millor te japonès.

Les primeres normes i procediments vinculades a la cerimònia del te van sorgir per influència dels guerrers samurais a la societat i es van sensibilitzar a partir del segle XV, amb influència del budismes Zen.

La cerimònia del te és el símbol de l’esforç instintiu dels japonesos per aconseguir el reconeixement de la verdadera bellesa, que resideix en la simplicitat i la senzillesa.

Els utensilis per preparar el te són el Txa-wan (tetera), el Txa-ire (bol per al te), el Txa-sen (escombreta especial de bambú) i la txa-shaku (cullerot de bambú de servir). Aquests estris, petites obres d’art, acostumen a passar d’una generació a l’altra.

El te es prepara en un bol, amb tres cullerades de matxa per persona i un terç d’un cullerot d’aigua calenta, es bat amb l’escombreta fins que té consistència semblant a la sopa de pèsols.

Es posa damunt la taula i el convidat o convidada l’agafa en beu un glop o dos, fa una inclinació i neteja la vora del bol i el desa per tal que en pugui beure un altre convidat.

Gaudir de la cerimònia i assaborir el matxa va ser excepcional. El joc de contrastos del matxa, fresc i intens, espès i suau alhora, són incomparables i difícils de descriure: deliciós.

Recepta de la felicitat per al 2011

Recepta de la felicitat

Ingredients per a 1 persona:

1 pessic d'amor propi
3 gr. de petons dels amics
3 unces de felicitat
1 manyoc de riure
1 grapat de carícies
1 terça de solidaritat
1 petricó de pessigolles
1 copeta de suc de pau (100% de puresa)
3 cullerades d'optimisme
1 punt de bona fe
1 raig de sol primaverenc
1 gotes d’olor d’infantesa
1 pètal de rosa fresca

Fem una infusió amb tots aquests ingredients i la deixem reposar 5 minuts. La colem i bevem, amb bona companyia, ei, si pot ser; ben poc a poc.
En podem conservar un petricó i, com a bona medicina, prendre’n una xerric cada mes.

US DESITJO MOLTA FELICITAT EN AQUEST ANY, 2011.

UNA ABRAÇADA!

Un somriure nadalenc amb gust tecnològic

Tot i que és molt possible que ja l’hagueu vist, us recomano aquest “naixement” tecnològic i el punt d’humor amb què es combinen tradició i modernitat.

L'Escola en català, ara i sempre

Afegim-nos a la campanya que va iniciar dijous passat el diari ARA i reivindiquem que, a l'escola, l'ensenyament sigui SEMPRE en llengua catalana.
Afegim aquesta imatge en el perfil de Facebook, fem que prengui força i s'encomani la protesta. Ja n'hi ha prou que ens agradeixin contínuament.
Qui agredeix una llengua, agredeix el poble que la parla, que s'hi identifica i l'estima.

DIGUEM PROU! RECLAMEM RESPECTE PER LA NOSTRA LLENGUA!

Per llegir-ne més, cliqueu AQUÍ.

Dolcesa freda