Volia publicar un escrit que parlés de les dones que han tingut un nom silenciat en el món de la música, però aquest vídeo que és publicat al Youtube m'ha fet estremir de dalt a baix. És tant bonic de música, com dur en imatges.
Per contrast, dos vídeos més del Youtube que exalten el valor de l'Amistat i de l'Amor en majúscules.
L'un ple de missatges i amb un to més romàntic,
L'altre ple de sentències sàvies
Aquests dos últims són per a vosaltres, els meus amics i amigues que m'acompanyeu i compartiu una estona amb mi cada dia que accediu al meu bloc.
Llegeixo en un article que els televisors del futur immediat només tindran el cable que connecta l’aparell amb el corrent elèctric. Les altres funcions, com per exemple els altaveus, funcionaran mitjançant el Bluetooth.
Que l’empresa Intel treballa amb Internet Yahoo i empreses com Samsung i Toshiba per desenvolupar, TV widgets, petites aplicacions interactives per a canals de televisió.
La idea és que els usuaris puguem fermitjançant la tele, moltes de les activitats que duem a terme amb l’ordinador: xatejar mentre mirem la tele, mirar un vídeo del Youtube, enviar correu,...
Segons explica l’article, aquest tipus de televisor sortirà al mercat d’aquí a pocs mesos. Caldrà veure l’acceptació que tindrà. Un dels reptes que es troben aquestes empreses és fer-lo prou àgil i atractiu perquè els usuaris, que estem acostumats a entendre la televisió com una eina estàtica, que funciona encara que mantinguem una actitud totalment passiva, ens acostumem a veure-la amb uns altres ulls i a aplicar-hi la interactivitat que demana un ordinador.
Ahir, dia 25 de novembre, era el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. No és que vulgui crear polèmica, no en tinc cap intenció. No obstant, penso que aquest dia no hauria d’existir. No és el resultat d’una societat que visqui en pau.
Per què el dia internacional contra la violència envers les dones? I els homes? I els infants? I les persones grans? Que no en són víctimes d’actes de violència?
Amb això no vull dir que tots plegats no haguem de tenir coneixement de quina és la realitat que ens envolta. No vull ignorar que els noticiaris estan tacats massa sovint de sang de dones.
Però no haver de dedicar un dia només a la violència contra les dones voldria dir que aquest problema s’ha resolt i que no calen més dies específics, ni campanyes com 'Talla amb els mals rotllos. enRAONA' 2008 que té com a objectiu de fer arribar a la població jove i adolescent de Catalunya missatges que els puguin ajudar a detectar i allunyar-se de conductes de domini, possessió, control i agressivitat, que poden aparèixer en les primeres relacions sentimentals i que són naturalitzades a la nostra societat com a inherents a les relacions entre dones i homes.
I em pregunto: tant malament ho estem fent les persones adultes, els pares i les mares, que encara calgui engegar campanyes com aquesta que acabo de citar adreçades a la nostra joventut? Els nostres fills seran tant pocavergonyes de tenir conductes de domini i de possessió vers les noies que estimen? I les nostres filles tant bledes com per no detectar-ho i allunyar-se’n? Tant mal model els estem oferint?
No ho crec. Amb tot, provocar la reflexió i el debat conduïts, en aquests temes,és bo.
Posem una cassola al foc amb oli d’oliva Quan l’oli sigui calent hi rostirem les costelles de porc salpebrades.
Quan siguin rosses, les traurem de la cassola i les posarem a part.
Tot seguit, farem un sofregit amb ceba, tomata, alls, julivert, sal i sucre.
Quan el sofregit sigui fet, hi afegirem els calamars tallats a trossets i al cap d’uns minuts, les costelles rosses i tallades.
Deixarem que tot plegat cogui a foc lent durant un quart d’hora.
Hi afegirem l’aigua o el brou calents i quan arrenqui el bull, les patates tallades petites.
Ho deixarem coure un quart d’hora més, rectifiquem el cuinat de sal i de pebre.
L'interès del romanticisme primer i del modernisme després per l'art gòtic impulsà els mestres vidriers d'arreu d'Europa a la recerca d'aquella tècnica oblidada. Com a Anglaterra amb William Morris i Burne-Jones i a França amb Viollet-le-Duc, a Catalunya sorgiren els noms de la dinastia Amigó, Agustí Rigalt i Cortiella, J. Sagalés, A.Aymat, Josep Pujol i Josep Espinagosa i Farrando entre els vitrallers premodernistes.
Entre els artistes que treballaren els vitralls excel·leixen particularment Joaquim Mir i Darius Vilàs, pintors, i els arquitectes Rubió i Bellver, Balcells i Buigas, Puig i Cadafalch, Gallissà, Jujol, Sagnier i, d'una manera molt preeminent, Domènech i Montaner.
Cal assenyalar la interessant experiència d'Antoni Gaudí, amb Jaume Llongueras, Iu Pascual i J.Torres i Garcia, a la seu de Mallorca, on intentà d'obtenir una veritable tricromia sobreposant tres vidres de colors primaris convenientment rebaixats.
Els vitralls són el reflex de l'harmonia de l'art: dibuix, colors i llum es combinen per crear efectes de bellesa cromàtica excepcional. És molt difícil de reflectir.ne la bellesa en una foto. Per gaudir plenament, cal veure'ls en el seu espai.