Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flores no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta,-
Elles deuen pensar-.
Mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.
1898
Visions i cants, Joan Maragall
Connecten el món per mitjà de la música. Músics de carrer de tot el món aporten un trosset del seu art per “recrear” “Stand by me”, la cançó de Ben E. King i altres, que d’aquesta manera, també donen la volta al món.
Les sensacions bàsiques de l’home semblen anar unides a moviments mecànics molt simples: la distensió primaveral, el recolliment de la tardor.
D’aquests dos moviments, quin és el més hedonista? Potser el segon. Recollir-se és cosa fina. Tancar les portes, una delícia. Limitar l’horitzó, arraconar-se al foc de la llar, un pur encant. Això és el que representa, potser, en aquets país, el temps de les castanyes: el moment àlgid de la vida d’interior després de la dispersió de tants de mesos.
Les hores, Josep Pla (Ed. Destino OC. 1971, p. 408)
La colonització cultural no para i això que en diuen la globalització farà que aquests dies, cada vegada més, el món tingui forma de carbassa. (...) Que la carbassa acompanyi les castanyes i els panellets, passi. Però que els substitueixi, no. I que de la vetlla de Tots Sants acabem dient-ne Halloween, que és la seva traducció literal a l’anglès, em sembla del tot inadmissible, a més de ridícul.
Composicions de lloc, Narcís Comadira. El País. Quadern.
Chanson d'automne
Les sanglots longs
Des violons
De l'automne
Blessent mon coeur
D'une langueur
Monotone.
Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure
Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.
Verlaine (1844-1896)
TANCA ELS ULLS
La lluna surt,
arriba la nit.
Tu ja saps
que és l’hora d’anar a dormir.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls.
Ningú no pot venir a fer-te mal.
Tu tens tanta por
de quedar-te sol.
Però ara no,
jo estaré amb tu per sempre més.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls,
i dorm.
Sau
BONA NIT
Vine aquí,
sé que estàs cansada, els ulls se’t fan petits,
deixa’m abraçar-te
tendrament i calla que és molt tard
i ha arribat l’hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t’amoïnen i t’espanten. Tanca els ulls
que jo et vigilo des d’aquí.
Dorm tranquil·la i digue’m bona nit.
Deix que et porti en braços fins el llit.
Jeu ben a la vora.
Saps que no estàs sola mentre et dic
a cau d’orella bona nit.
Pel balcó,
la lluna t’esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d’alba quan de sobte
t’acaroni la claror
Dorm tranquil·la i digue’m bona nit.
Deix que et porti en braços fins el llit.
Jeu ben a la vora.
Saps que no estàs sola mentre et dic
a cau d’orella bona nit.
Molt bona nit.
Els pets
Entrades
Comentaris
