Ressaca de poder?

És per excés de petulància ? És per manca de lideratge ? És per la manca de normes d'ètica en la manera d'actuar d'alguns polítics, perquè es creuen, injustament, que són a punt de tocar el cel amb el dit?

No ho sé amb certesa, però la sensació dels i de les qui trepitgem els carrers de viles i ciutats, i que ens hem de llevar cada dia per anar a treballar és que uns i altres, siguin del partit que siguin, es miren el melic per cercar-hi el camí més ràpid cap al protagonisme i el poder i no pensen en la societat que els ha dipositat la confiança. I sinó... com s'explica l'acord Mas-Zapatero? O l'immobilisme (a més confrontat) de Carod Rovira i Puigcercós, dirigents d'una Esquerra que ha fet desaparèixer el "Republicana" i el "de Catalunya"? O m'equivoco?

No és estrany, doncs, que en els darrers mesos hagin aparegut corrents interns dins els principals partits. Només cal fixar-se en el corrent de Reagrupament.cat, dirigit per Joan Carretero, fòrums de debat, com "La convenció pel futur" liderat per Antoni Castells , o el corrent "desunionista" Desfederem-nos.

Esperem que aquests corrents siguin coherents i que no oblidin a què diuen que volen donar resposta.