Ahir, dia 25 de novembre, era el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. No és que vulgui crear polèmica, no en tinc cap intenció. No obstant, penso que aquest dia no hauria d’existir. No és el resultat d’una societat que visqui en pau.
Per què el dia internacional contra la violència envers les dones? I els homes? I els infants? I les persones grans? Que no en són víctimes d’actes de violència?
Amb això no vull dir que tots plegats no haguem de tenir coneixement de quina és la realitat que ens envolta. No vull ignorar que els noticiaris estan tacats massa sovint de sang de dones.
Però no haver de dedicar un dia només a la violència contra les dones voldria dir que aquest problema s’ha resolt i que no calen més dies específics, ni campanyes com 'Talla amb els mals rotllos. enRAONA' 2008 que té com a objectiu de fer arribar a la població jove i adolescent de Catalunya missatges que els puguin ajudar a detectar i allunyar-se de conductes de domini, possessió, control i agressivitat, que poden aparèixer en les primeres relacions sentimentals i que són naturalitzades a la nostra societat com a inherents a les relacions entre dones i homes.
I em pregunto: tant malament ho estem fent les persones adultes, els pares i les mares, que encara calgui engegar campanyes com aquesta que acabo de citar adreçades a la nostra joventut?
Els nostres fills seran tant pocavergonyes de tenir conductes de domini i de possessió vers les noies que estimen? I les nostres filles tant bledes com per no detectar-ho i allunyar-se’n? Tant mal model els estem oferint?
No ho crec. Amb tot, provocar la reflexió i el debat conduïts, en aquests temes,és bo.
Per què el dia internacional contra la violència envers les dones? I els homes? I els infants? I les persones grans? Que no en són víctimes d’actes de violència?
Amb això no vull dir que tots plegats no haguem de tenir coneixement de quina és la realitat que ens envolta. No vull ignorar que els noticiaris estan tacats massa sovint de sang de dones.
Però no haver de dedicar un dia només a la violència contra les dones voldria dir que aquest problema s’ha resolt i que no calen més dies específics, ni campanyes com 'Talla amb els mals rotllos. enRAONA' 2008 que té com a objectiu de fer arribar a la població jove i adolescent de Catalunya missatges que els puguin ajudar a detectar i allunyar-se de conductes de domini, possessió, control i agressivitat, que poden aparèixer en les primeres relacions sentimentals i que són naturalitzades a la nostra societat com a inherents a les relacions entre dones i homes.
I em pregunto: tant malament ho estem fent les persones adultes, els pares i les mares, que encara calgui engegar campanyes com aquesta que acabo de citar adreçades a la nostra joventut?
Els nostres fills seran tant pocavergonyes de tenir conductes de domini i de possessió vers les noies que estimen? I les nostres filles tant bledes com per no detectar-ho i allunyar-se’n? Tant mal model els estem oferint?
No ho crec. Amb tot, provocar la reflexió i el debat conduïts, en aquests temes,és bo.
Entrades
6 comentaris:
Per desgracia sembla que encara fa falta aquest dies.
En realitat, els "Dies de..." fan una certa ràbia, perquè porten implícit el que tu comentes: la necessitat de fer notar que alguna cosa no funciona (en aquest cas, el respecte en les relacions entre homes i dones).
Sí, per mi també fora desitjable que aquest "Dia de...", com cap altre "Dia de...", no existís.
Mentre hi sigui, em pregunto si serveix d'alguna cosa, quan desgraciadament la violència de gènere és als mitjans dia sí, dia també.
Jo crec i detecto per la molta gent que tracto, que les qüestions emocionals i de relació són un tema que en primer lloc, no es parla gaire i en segon lloc els models no són ben bé els mateixos dins les cases que fora. T'asseguro que he conegut persones que dins són d'una manera i fora d'una altra. Es com si es guardessin els "descontrols" (en una mesura o altra) per casa, a fora queda massa malament. I potser sí que hi ha molta gent que dona mals models, no tots evidentmment i segurament cada cop menys (o això voldria creure) però encara queda molta feina.
Hola,
la violència és implícita de la persona, controlar-la és bàsic per viure en societat.
Tots-es tenim moments que se´ns escapa, en quins moments i perquè és bo analitzar-ho.
L´home per la seva complexitat física la manifesta més, la dona és més sútil.
Els nens-es també es manifesten violentment, s´ha d´anar reconduïnt.
Els mitjans de comunicació i la vida frenètica que portem tots plegats incita encara més violència.
I també diuen que parlar-ne tant també, no ho sé, sap molt greu quan hi ha maltractaments, no sé què podem fer entre tots per no ser tant violents.
A POC A POC I BONA LLETRA
Imma
I like "blowing in the wind" song. Nice blog. Greetings
Crec que és nessesari encara, per recordar, per fer-nos adonar ja que s´ens oblida a la societat, sembla ser, tot i que al final, aquestes jornades actuen com a antibiotics que es desgasten i és tornen força inutils. Peró almenys es fa el recor d´una situació que está aquí, a la nostra societat, i el que és bo ens fa adonar d´altres mancances.
Altres violencies com tu dius, la dels homes, els infants, la dels avis, la de parelles dels mateixos sexes, siguin homes o dones...
Tens raor, cal reflexionar-hi, i si a més ens fa adonar d´altres macances...
Publica un comentari a l'entrada