En el Cens de població i habitatges de 1991 l’INE va canviar l’expressió “sus labores” per “tareas del hogar”.
... la dona com a ésser diferent, caracteritzat pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.
El resultat pràctic d’aquestes dues concepcions era gairebé el mateix: la dona s’havia de reservar per a la maternitat i la família (àmbit privat), mentre que l’home estava destinat al món laboral, la política, la cultura, etc. (àmbit públic).
... la dona com a ésser diferent, caracteritzat pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.
El resultat pràctic d’aquestes dues concepcions era gairebé el mateix: la dona s’havia de reservar per a la maternitat i la família (àmbit privat), mentre que l’home estava destinat al món laboral, la política, la cultura, etc. (àmbit públic).
La dona, dons, havia d’enfocar la seva vida professional a fer d’esposa i de mare, i per tant calia orientar la seva educació cap a aquest objectiu: L’accés de la dona, des de ben petita, a l’educació en igualtat de condicions que l’home li estava barrat.
De fet, el nombre de nenes matriculades a les escoles era molt inferior al dels nens. A més, els nois i les noies estaven separats a l’escola, ja que l’educació que rebien els uns i les altres responia a dos models diferents.
Així, les noies dedicaven més temps a la religió (doctrina cristiana) i a les labors, mentre que les disciplines intel·lectuals bàsiques, com ara llegir, escriure i comptar, eren tractades de manera superficial: L’any 1898, es recomana que de les trenta-sis hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de matèries. L’accés de la dona a la universitat era ple d’obstacles.
Condició social de la dona- IES Montilivi. Fragment tret d’internet.
En el llibre “El libro de la mujer”, publicat el 1979, a la pàgina 298, podem llegir:
“ El trabajo puede distribuirse de la siguiente manera: por las mañanas hay que limpiar las habitaciones, el lavabo y la cocina, hacer las camas, efectuar la compra para todo el día y hacer la comida del mediodía.
Por las tardes, arreglar la cocina, ocuparse de la ropa, hacer recados –que sirven muy bien para cambiar de ambiente e ir de tiendas, y que tanto gusta, en general a las mujeres-, ocuparse del baño de los niños, etc.
Como puede verse, en una casa nunca se acaba el trabajo. Si además de todo ello, se desea descansar un poco (quin luxe!) telefonear a alguna amiga o bien recibirla en casa, o leer algo –pues es preciso cultivar el espíritu (déu n’hi do!),- se comprenderá fácilmente que la profesión “sus labores” ocupa suficientemente todas las horas del dia de la valerosa ama de casa.
I ara... Tareas semanales (primer respira...)
Los lunes, además del trabajo diario (dit abans) hay que preparar la ropa para la colada y lavar las prendas especiales.
El martes, después de las labores cotidianas, o mientras hacemos la limpieza de la casa si se tiene máquina de lavar, hay que hacer la colada. Por la tarde, de ser posible, planchar lo que se lavó el día anterior.
El miércoles será el día más atareado de la semana, pues el planchado de la colada es cosa larga y minuciosa ( i que va molt bé per la circulació)
El jueves por la mañana se dedica a la limpieza a fondo del a mitad de las habitaciones de la cas y por la tarde a la costura i repaso de la ropa de la colada.
El viernes hay que terminar la limpieza a fondo de la casa.
El sábado es un día relativamente descansado, ya que, con la casa y la ropa limpia (no compta amb la que s’ha embrutit en tots aquests dies?), podremos dedicarnos por entero a las preparaciones culinarias del domingo y , HASTA SI SE APURA UN POCO el trabajo u simplificamos al máximo la cena, se puede descansar por la tarde (Què dius, quins luxes!!!)
Això succeïa el 1979, però tot i que per sort el context és diferent, no deuen haver canviat gaire les coses quan ahir llegíem que:
El 30% de les mestresses de casa barcelonines d'entre 16 i 64 anys consumeixen psicofàrmacs per combatre malalties mentals com l'ansietat, la depressió o l'insomni.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Treball i Salut a Barcelona, elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona i en què es fa una radiografia de la població d'entre 16 i 64 anys de la ciutat.
L'estudi no ha analitzat només la salut laboral del treball remunerat sinó també del domèstic, i entre les principals conclusions destaca que encara hi ha fortes desigualtats entre gèneres. A causa d'aquesta doble jornada laboral, les dones barcelonines tenen pitjors indicadors de salut.
Què és el que no funciona? Què fem malament?
Entrades
10 comentaris:
em temo, núria, que les persones de casa nostra no ens hem pres massa seriosament quin model de societat volíem i volem per nosaltres i pels nostres fills: ens hem refiat que els polítics, la democràcia, ja ho faria...
tots en som responsables.
tots som responsables que TV3 dediqui més hores a la Fòrmula 1, a les eleccions nord-americanes, o a la monarquia espanyola (en temps i en sincronia emocional) que no pas a sensibilitzar-nos en una evolució social i cultural del país;
tots som responsables de ser uns vagos -o uns dropos, com diuen una mica més al sud- i sabent que ha de ser d'una altra manera, permetre a les mares i als pares mimar-nos i diferenciar-nos encara per raó de sexe...
tots en som responsables... uns més que d'altres; tots som responsables que encara el concepte de "custòdia compartida" sembli una entelèquia -paraules textuals d'una advocada- de quatre sonats d'internet...
sé que has fet una pregunta retòrica, perquè ja en saps les causes; jo tinc una resposta a "què fem malament": no ens estimem prou, ni a nosaltres, ni els nostres fills, ni el nostre país.
Increïble! I ben trist. Llegint aquesta llista de tasques diàries suposadament femenines m'ha vingut el cap aquella cançó presumptament innocent dels Pallassos de la Tele que ja inculcava entre les ments dels més petits aquest tipus de sentiments sexistes.
Ja saps.. allò del 'así planchaba así, así', 'así limpiaba así, así', etc. etc.
http://www.youtube.com/watch?v=xoaKOmjRYic
Jo crec que lesx coses ja no son aixin i sobre 'enquesta o estudi ultim no m'el crec crec que esta presentayt i fet de manera tendenciosa,
I oportunament presentat per que sigui noticia.
Em sembla tan i tan fort que al 79, un any després de que jo nasqués, es recomanés a la dona tot aquest esforç per mantenir content el maridet, i que ell pogués arribar a casa i desplomar-se al sofà tranquil·lament... Per aquelles èpoques els meus pares treballaven fora de casa i fins al vespre no hi eren (ei, que a mi em deixaven amb l'àvia, eh?). Aquest ritme, i a més si no és compartit, és de jornada laboral completa, i a sobre, no remunerada. És vergonyós, la veritat, anava llegint i m'imaginava que estava sentint el NODO, amb aquella veu horrible. Espero sincerament que les coses hagin canviat, o que vagin canviant. És responsabilitat de tots que siguem capaços de fer les coses bé.
En la meva humil oponió, el problema és que la dona només s'ha alliberat del seu rol sobre el paper. Teòricament, a la nostra societat "avançada" la dona té els mateixos drets que l'home, però a la realitat (que no és la que ens venen), qui "porta la casa" continua sent, en moltíssimes ocasions, la dona que, a més, ara treballa també fora de casa.
Dues feines pel preu d'una... i amb sous inferiors als homes! No m'extranya que hi hagi depressions.
Jo estic amb el gatot, tots en som responsabels i jo la primera. Que tot i treballant, i intentant educar igualitàriament els meus fills (noi i noia) i tot i tot... m'adono que encara queden moltes coses per fer, que encara tenim "tics" que encara no som allà on anem. Ens estimem poc, diu el gatot... i les dones ens estimem encara menys.
Crec que el gatot té més raor que un sant... A casa encara és la meva mara la que porta el pes de la feina de la llar, amb la meva colaboració solidaria, i ara la feina amb els anys en contes de disminuir, s´ha aumentat ja que és la cuidadora de persone grans de casa. El meu pare en cambi no hi ha manera que s´impliqui massa, (ara alguna cosa fa, peró poquet encara), i si ho fa, només és per les protestes de la mare, i la meva pressió sindical hahahahahaha
Els primers responsables del que passa a la nostra llar som nosaltres mateixos.
Per diferents raons: En primer lloc, no hem valorat mai seriosament les feines de casa. En segon lloc, no es canvia mai una societat per decret; primer s'han de fer els necessaris canvis socials (compartir tasques i funcions). En tercer lloc, si analitzem els canvis tecnològics que s'han produit des del 1979 fins enguany arribariem a la conclusió que malgrat el microones, el robot, la secadora, la fregidora, la geladera, la secadora i tants aparells que s'escampen per les cuines, no necessàriament hem avançat tant. Clar que sempre ens queda el PC per fer teràpia de grup.
Respecte el que diu el Gatot em faig una pregunta: Els mitjans de comunicació públics s'haurien de diferenciar dels privats?
I pel que fa a les enquestes només marquen tendències, normalment de qui les encarrega i no són dogma de fe.
Anem per bon camí, pero encara hi ha coses que s'han de superar en aquest camp
Publica un comentari a l'entrada