dimecres, 7 de gener de 2009

Reflexions en aigua-neu


Caminava per la vila. Començava a caure la tarda, els primers llums del carrer s’havien encès. A les botigues plenes de rebaixes, s'acabaven de guarnir els aparadors, de donar el toc atractiu, temptador. He sentit caure una gota, petita, freda. Potser era una sensació. Una altra. També freda, gelada. He mirat el terra. Res. El somriure de petits en una entrada. Unes mans dins un cistell de roba en liquidació. Quietud. S’han acabat les cançons dels altaveus, els crits d’infants empaitant-se, les anades i vingudes amb bosses i paquets de regals.



Una altra gota, i una més. He mirat a terra, he aixecat el cap al cel fosc. El contrallum d’un fanal ha descobert desenes de gotes que desfilaven unes darrere les altres, mig glaçades, en un joc de colors que s’apagava en tocar el terra o els objectes. He accelerat el pas. Començava a ploure aigua-neu. Tornava a casa. Feia molta fred. He pensat en les persones que no tenen una casa segura, en les que no tenen prou diners per comprar menjar, en les que no tenen roba. En les que no sabran com guarir-se, com refugiar-se d’aquesta aigua, d’aquesta neu, d’aquesta gelor.



Ha passat un cotxe, de pressa, amb el soroll del motor eixordador, accelerant. L'he mirat. Eren joves, molt joves. Han baixat del vehicle abrigats amb jaquetes de marca, amb sabatilles de marca, rient. Han entrat en un cafè. Aquesta nit no passaran fred. Aquesta nit no passaran gana. Seran inconscientment afortunats.



Tots plegats, els qui som a casa i sentim escalfor de la llar, tenim molta sort.



7 comentaris:

Striper ha dit...

poguer observar l'hivern desde darrera l'escalfor de una finestra es una gran sort.

Cèlia ha dit...

A l'estiu no ens cal refugi, és molt més fàcil viure, però en temps de neu i pluja, vent i fred, com s'agraeix!

Jesús M. Tibau ha dit...

massa contrasttos en aquest món nostre

rebaixes ha dit...

Ara podem tenir gana, però és voluntat pròpia el passar-ne.Anton.

Montse ha dit...

Tens raó hi haurà molta gent que no tindrà un lloc on anar, nosaltres som privilegiats, però com una societa tant consumista pot permetre aquestes coses?
bon any 2009.
Una abraçada.

Carme ha dit...

Bona reflexió. N'hauríem de ser conscient s a cad a moment de la sort que tenim... els que la tenim.

Valentí ha dit...

Qui sopa i qui no sopa. Qui te sostre i qui no en té. Quin menja per nou i els nou que mengen amb el menú d'un... narfent! No anem bé quan el luxe puja molt en pocs i la pobresa avança molt en molts. Què hi farem, oi?