Els xiprers, amb la seva forma alta i esvelta, poden assolir els 35 m d'alçada i arribar als 100 anys d'edat.
El jardí botànic de Palerm conté els xiprers més antics d’Europa, més de 1200 anys.
Els grecs els consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries.
Segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort; el motiu era que les arrels de l'arbre no tornen a brotar quan s'ha talat l'arbre.
En els textos d’Horaci llegim que els morts s’enterraven amb una branca de xiprer i en Plini que una branca de xiprer penjada a la porta d'una casa era un signe fúnebre.
També, els epitafis de les tombes musulmanes d’Anatòlia, a Turquia, es decoraven majoritàriament, amb xiprers.
La nostra tradició, a més de considerar-lo un element vinculat a la mort, el considera símbol d'hospitalitat.
Antigament, es plantaven a la porta de les masies. Un xiprer indicava als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia un llit per dormir. Dos xiprers, que se’ls oferia un llit i també menjar.
Amb un sentit més pràctic, a l’Empordà , els xiprers, a les planes en què hi ha cultius, es planten en fileres per protegir-los de la tramuntana.
El jardí botànic de Palerm conté els xiprers més antics d’Europa, més de 1200 anys.
Els grecs els consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries.
Segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort; el motiu era que les arrels de l'arbre no tornen a brotar quan s'ha talat l'arbre.
En els textos d’Horaci llegim que els morts s’enterraven amb una branca de xiprer i en Plini que una branca de xiprer penjada a la porta d'una casa era un signe fúnebre.
També, els epitafis de les tombes musulmanes d’Anatòlia, a Turquia, es decoraven majoritàriament, amb xiprers.
La nostra tradició, a més de considerar-lo un element vinculat a la mort, el considera símbol d'hospitalitat.
Antigament, es plantaven a la porta de les masies. Un xiprer indicava als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia un llit per dormir. Dos xiprers, que se’ls oferia un llit i també menjar.
Amb un sentit més pràctic, a l’Empordà , els xiprers, a les planes en què hi ha cultius, es planten en fileres per protegir-los de la tramuntana.
4 comentaris:
Em sembla que la utilitat que ha triomfat més és la mortuòria, per això aquests arbres fan una mica de mal rotllo. Tot i que de xiprers n'hi ha dos (que jo conegui), el sempervirens, que és aquest, i el macrocarpa, que no té aquesta forma i és menys conegut, i suposo que no porta tan mal averany. Ditxoses classes de botànica! Per què me'n recordaré d'això?
Hi ha xifrers que fins i tot fan respecte per l'altura a la que poden arribar. Per cert, i el "cuprer" ? (no sé si s'escriu així). Tinc entès que és com un xifrer però més baixet i que no fa boles ?
Fins aviat !
Doncs a mi m'agraden molt, no em porten gens de malrotllo. Un xiprer vora una casa a part que signifiqui hospitalitat o no´, em sembla molt bonic.
un arbre especial, sense dubte
Publica un comentari a l'entrada